El meu rebost

Sembla prou evident que el model de nutrició que proposo passa per aquells productes de temporada, de proximitat, etc, que ja he explicat a bastament, però això no significa que haguem  de renunciar a productes que no es conreen a les nostres latituds i que venen d’altres països. En absolut!

El cafè i el cacau són exemples ben evidents. Si en volem consumir els hem d’importar; una altra cosa és saber com han estat conreats i en quines condicions laborals i socials es troben els seus productors. 

Com deia l’altre dia, si anem al supermercat i agafem un cafè de qualsevol marca (tots provenen de les grans multinacionals agroalimentàries) el preu que pagarem serà irrisori i per això mateix no ens fem preguntes. Ja ens està bé.

Però com és que si comprem cafè comercialitzat per alguna xarxa de “Comerç just” el paguem gairebé el doble de car? Doncs ben senzill, perquè el “comerç just” té com objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics del Nord (els consumidors) i els països empobrits del Sud (els productors). 

La xarxa de comerç just està formada per associacions, ONGS cooperatives, empreses, artesans i es basa en els següents criteris:

• Assegurar als treballadors un salari digne.
• No acceptar ma d'obra infantil.
• Igualtat entre homes i dones.
• Afavorir la realització de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.
• Ser respectuosos amb el medi ambient
• No privilegiar els cultius d’explotació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població.
• Estructures democràtiques.

Segons Intermón Oxfam, per cada paquet de café d'una marca convencional venut a un preu de 1,95€, el seu productor de café a Etiòpia guanya uns 19 cèntims d'euro. Quan aquest mateix paquet és de comerç just, el productor guanya 48 cèntims i, a més a més, es beneficia de dividends, primes socials, formació i crèdits. 

(Recordeu allò que us deia de fer-nos preguntes i trobar respostes?)

Hi ha productes que per qüestions climàtiques no els podem cultivar, d’altres com el tomàquet, que originàriament ve d’Amèrica, l’hem pogut adaptar sense cap dificultat i ara ja és un producte nostre. D’altres, sense ser de primera necessitat, de tant en tant i com a excepció ens venen  de gust precisament perquè són exòtics, la papaia, per exemple, o un mango, etc. Tant de bo tinguéssim la certesa que s’han respectat tots i cadascun dels objectius del comerç just.

Dit això, avui encetaré un capítol dedicat a “el meu rebost”. Una de les característiques de la cuina vegetaria, en general, i de la meva en particular, és la creativitat i la universalitat. Si molt m’agrada conèixer els estils de cuina tradicionals del meu país, tant o més m’agrada conèixer estils de cuines exòtiques, llunyanes,  per això sovint utilitzo espècies, herbes aromàtiques i altres productes d’origen exòtic però que sovint ja es conrea a casa nostra.

La meva intenció és donar a conèixer algunes de les espècies que jo utilitzo i si, és possible, explicar-ne les virtuts i la procedència.

Per començar un mostro el “meu especier” que ja se m’ha fet petit i  avui us parlaré d’un producte que no falta mai a casa: El gingebre. 

El gingebre, "Zingiber officinale" és originari de l’est d’Àsia, i s'utilitza el rizoma.  Durant mil·lennis ha estat utilitzat als països orientals com a alleugerant digestiu. Els xinesos el consideren “yang” (picant, calent) i per tant equilibra el menjar fred “ying” i crea harmonia.  

És d’aquells productes que en podríem dir “imprescindibles”. Per una banda és una espècie que serveix per aromatitzar i condimentar molts plats però alhora és una poderosa medicina, que com tot el que és natural, acompanya el nostre organisme a mantenir i recuperar, si cal, l’equilibri. El podem consumir en pols (va bé per segons quins plats, dolços per ex.) però és millor consumir-lo fresc.

Seria impossible esmentar totes les virtuts que se li atribueixen a aquesta arrel tan aromàtica, us en citaré només algunes:

-    És antiinflamatori i protegeix el sistema digestiu (en infusió i en cataplasmes)

-     És un bon digestiu (després dels menjars)

-     Regula la circulació de la sang (2-3 tasses d'infusió al dia)

-     Combat el mareig i les nàusees (infusió o caramel·litzat)

-     Descongestiona els bronquis i els pulmons (infusions)

-     Combat els refredats (infusions)

-     És altament depurativa (combinat amb all, ceba i/o llimona, encara més).

Com a infusió depurativa, es ratlla directament gingebre fresc en aigua acabada de bullir i s’hi afegeix el suc d’una llimona.

Per fer infusió, es posa una tassa d'aigua per persona i dues o tres rodanxes de gingebre fresc, es deixa bullir uns 10 minuts i es cola.

Com a condiment, juntament amb l’all i la ceba, és la base de tots els curris.

El gingebre que comercialitza "Vegetàlia" i que arriba a moltes cooperatives i botigues especialitzades, té el seu orígen a Tanzània, i l'avala el certificat de garantia ecològica "SKAL," fins on jo he pogut esbrinar, aquest producte necessita latituds tropicals per poder ser conreat i és per això que no el trobem a casa nostra.  


Un consell: per conservar-lo en perfectes condicions el podeu congelar i així en tindreu sempre. Després es ratlla amb molta facilitat. I si abans de congelar el talleu en petites porcions, millor que millor.