dimarts, 31 de maig del 2011

CUINA EFICIENT

Avui he estat tot el matí a l’espai que ens cedeix René per fer els cursos de cuina per familiaritzant-me amb les olles eficients “Hotpan” que utilitzarem en el proper curs de cuina i nutrició (que, per si encara hi ha algú que no ho sap,  comença aquest proper dimarts dia 7 de Juny).

La col·laboració amb ells surt, precisament, del compromís per part meva, d’utilitzar aquestes olles a les classes de cuina per donar-les a conèixer i que els alumnes es vagin familiaritzant en un concepte nou de cuina ecològica, i per tant, em semblava absolutament indispensable conèixer de primera mà el seu funcionament i si, realment, eren tan saludables, ecològiques i eficients.

Us he de dir que, tot i que ja havia cuinat alguna cosa en altres cursos, avui he tingut ocasió de comprovar que l’eficiència és real i absoluta.

Aquestes olles, no són com qualsevol altra, en realitat són  2 recipients:

- L’exterior: un cistell aïllant fet de melanina molt resistent, que es pot posar al rentavaixelles i al congelador, que també pot servir per presentar amanides.
 



- L’interior: una olla d’acer inoxidable, d’alta qualitat, amb una tapa i base amb doble paret per millorar la capacitat tèrmica. La tapa s’ajusta perfectament al recipient per evitar l’entrada d’oxigen i  la pèrdua d’humitat.  La base permet una distribució ràpida i homogènia de la calor. Es pot utilizar amb cuina de gas, vitroceràmica o inducció.

La clau de l’eficiència energètica està en la forma de cuinar que permet retirar l’olla al cap d’uns minuts d'escalfar-se sobre la font de calor per acabar la cocció dins del cistell tèrmic. Es genera una cambra d’aire entre el cistell i l’olla que permet retenir l’escalfor durant 2 hores, reduint el risc de cremar els aliments i l’olla, alhora que s’eviten els problemes de vessaments i de neteja. 
Es redueix la despesa energètica en un 60% i, els aliments es couen en el seu propi suc (la quantitat d’aigua o de líquid que s’hi ha de posar és mínima), amb la qual cosa es preserven tots els nutrients, sabor i color.

Us explico el que hem fet avui i que la Sílvia i jo ens hem quedat meravellades de tan bo que estava:

En una de les olles hem posat uns carabassons sencers, sense pelar, amb mig dit d’aigua, els hem tingut 5 minuts al foc, fins que ha bullit l’aigua i després l’hem introduït en el segon recipient.

En una altra olla, hem sofregit ceba i porro amb un rajolí d’oli, llavors hem afegit verdures de temporada, ho hem tapat, ho hem tingut cinc minuts, hem apagat el foc i ho hem introduït a l’altre recipient.

Al cap de vint minuts hem tret la polpa dels carabassons (estaven totalment cuits però sencers i amb un color que semblava que encara fossin crus, els hem farcit amb les verdures i amb la polpa hem fet una mousse amb tahina i la hi hem posat per sobre.... deliciosos!!! Quin gust tan exquisit que teníem les verdures!! Ooohhh, no hem fet fotos!!!

A més, a més, es poden preparar els cereals, o el que faci falta, i un cop posat en el segon recipient, te’n pots oblidar i no has d’estar pendent ni del foc ni de res.

Aquestes olles,  es van utilitzar en un dels tallers de l’”Intercanvi de sabers i sabors” que vam organitzar amb la “Xarxa de Consum Solidari”. El va fer la Núria Morral de la Fundació Terra. Ella hi va coure unes llenties amb verdures i un arròs, tot estava deliciós!!

Doncs sí, aquest proper curs tindrà un nou al·licient: A banda dels criteris que sempre apliquem, n’afegirem un de nou: L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

divendres, 27 de maig del 2011

Curs de cuina i nutrició

S’apropa el dia 7, dia d’inici del curs de cuina i nutrició que estem preparant a René+que electrodomèstics

Aprendrem moltes coses: Mentre preparem receptes de temporada i menús equilibrats, aplicarem criteris ecològics i de justícia social que, sens dubte, ens ajudaran a entendre i millorar la  nostra alimentació i la de la nostra família, i a construir un món millor, a més, a més, ens ho passarem molt bé!!

Animeu-vos, encara queden places!!!

 "Revista Vegetariana" núm. 22


dimarts, 24 de maig del 2011

Propostes reals!!

Han passat les eleccions i, com ja sabíem res no ha canviat, potser ha canviat el color en molts municipis, precisament degut al descontentament general en el que hi havia fins ara, però mentre el sistema sigui exactament el mateix, mentre els banquers i les grans industries siguin els veritables governants, tot seguirà igual.

La Indignació dels acampats arreu del país no ve per culpa d’un determinat partit o d’un determinat govern, la Indignació és una mostra de que aquest model no funciona, que tan se val qui governi mentre se segueixi el mateix model.


Des que va començar la crisi l’Arcadi Oliveres explica, a tots aquells que cerquem respostes, el com i el perquè de tot plegat i, el que és més important, ens explica, com, amb petites i no tan petites accions quotidianes podem ajudar a canviar el món.

Aquest és un petit resum del discurs que va fer divendres a la Pça. Catalunya  i que no es cansa de repetir...


Un altre món és possible, però tots hi hem de col·laborar!!

dijous, 19 de maig del 2011

Petita crònica de l’AcampadaBCN.

Ahir a migdia em vaig apropar a la Pça. Catalunya per veure amb els meus ulls què s’estava coent.  Volia saber qui s’apropava per donar-hi suport, molta gent de la meva generació, amb l'emoció a flor de pell, féien com jo, passejar i captar... jo volia estar segura que al darrera no hi havia cap partit ni sindicat que intentés manipular ni fer seves les reivindicacions, intents n'hi van haver... Vaig captar moments de tot: gent jove, gent no tan jove, gent gran, catalans, no catalans, estudiants universitaris que també van fer les seves reivindicacions a la Plaça... tots, en petites rotllanes, anaven exposant quina era la causa de la seva Indignació... Això és del que es tracta, de dir PROU!! Motius no ens en falten. Com és possible que fins ara, amb la dictadura del ferotge capitalisme que tenim, no sortís la indignació des de la base? Nosaltres, els no tan joves, als anys 60 i 70 teníem tants motius per revelar-nos, era tanta la poca llibertat d’acció i d’expressió que teníem que tots o gairebé tots dúiem la nostra pròpia lluita per sobreviure i no caure en l’alienació. Ara, ara penso que sí, que això s’està movent i que, finalment la ciutadania està indignada i això es nota...





Intent d'acaparar vots... va marxar amb la cua entre cames!!






Per poc que pugui hi aniré passant, no se’m comptarà entre els acampats però el meu suport a l’Acampada de la Indignació és i absolut.

dimecres, 18 de maig del 2011

AcampadaBCN

La Indignació comença a manifestar-se, endavant!!! Alguna cosa important s’està gestant. A Pça. Catalunya, com a d’altres ciutats espanyoles, l’acampada per la Indignació. Tots i totes hi podem passar, o potser estem contents amb el sistema? Guanyi qui guanyi a les eleccions municipals ens sentirem representats?




dilluns, 16 de maig del 2011

EL MEU HORT

Avui hem muntat l’hort... fins ara, a banda de flors i plantes més o menys ornamentals, només teníem herbes aromàtiques i algun que altre pebrotet a l’estiu, plantat tot en  testos i repartit per la terrassa, avui però, la nostra vida ha fet un gir: Ja tenim hortet!! Sí, a partir d'ara passem a engreixar la xifra d’urbanites que, aprofitant un petit espai exterior, ens animem a conrear enciams, tomàquets, pebrots, albergínies i tot allò que els escassos metres quadrats de que disposem ens permetin.



De moment tenim quatre classes diferents d’enciam: vinagrer, escaroler, carxofer i de fulla de roure, tots ells procedents de planters de la Garrotxa. També hem plantat “tomàquet de ramellet” de llavors procedents de Mallorca; tomàquets de penjar, rúcula, alfàbrega, pebrot vermell, pebrot verd i albergínia de llavors de procedència ecològica i no podia faltar, l'estèvia d'en Pàmies.

Ja veurem com es desenvolupen els plançons... de moment aquestes fotos són de la inauguració de l’hort.

dilluns, 9 de maig del 2011

UN NOU CURS DE CUINA

Després de la bona experiència del darrer curs de cuina organitzat per la Xarxa de Consum Solidari, a l’espai “René + que electrodomèstics”, els de René i jo hem decidit unir esforços i repetir l’experiència.

Ho farem els dimarts dies 7, 14 i 21 de Juny, de 7 a 9 del vespre. Com sempre, els productes que utilitzarem, seran de temporada (saborosos fruits de primavera avançada) i de cultiu ecològic i Comerç Just.

Aquest cop, a més, cuinarem amb les olles eficients “Hot pan”, que permeten reduir considerablement la despesa energètica i, amb estris de cuina lliures de teflon i d’altres components tòxics.

Com podeu veure a les fotos que he anat penjat, René és un espai molt agradable que ha estat renovat seguint els criteris d’arquitectura biodinàmica. René+que electrodomèstics

 El curs és obert a tothom, o sigui que us animo a participar i també a que en feu difusió entre els vostres amics. 


Com podeu veure, els de René tenen un estand a Biocultura (del 13 al 16 de Juny) on, si us apunteu al curs, us faran un 10% de descompte!!

dijous, 5 de maig del 2011

Darrer dia del curs de cuina de Primavera


Aquestes són algunes de les fotos del darrer dia del curs de cuina de Primavera organitzat per la Xarxa de Consum Solidari. Després, vam compartir el sopar  i el vam regar amb un deliciós vi de Batea que ens va portar la Núria. Va ser una vetllada molt agradable. Gràcies als assistents i fins la propera!

La Magda i la Isabel preparant les hamburgueses de pastanaga
L'Anna, la Sara, la Margueritta i la Núria, preparant les hamburgueses de pastanaga

Curri thailandès de carabassa amb llet de coco


Pastís de sèmola i gelatina de poma i vi de Batea de la Núria



Aquesta és la recepta del pastís:

INGREDIENTS:

-     1 l. de suc de poma
-     250 g. de semolina (sèmola de blat o d’arròs)
-     Melmelada de taronja (o la que es vulgui)
-     Fruits secs (avellana, ametlla...)
-     Panses
-     Concentrat de poma
-     1 cullerada d’agar agar

En primer lloc posarem el suc de poma al foc, hi afegirem la melmelada de fruita (la que més ens agradi) i les panses. Farem que arrenqui el bull, llavors anirem tirant la sèmola molt a poc a poc per tal que no s’agrumolli i no deixarem de remenar. Quan la sèmola s’hagi dissolt completament (un parell de minuts aprox.) la barrejarem amb els fruits secs que prèviament haurem picat i ho posarem en un motlle. 

Mentrestant posarem mig got de concentrat de poma (o qualsevol altre suc de fruita) al foc amb una cullerada sopera de flocs d’agar agar i ho deixarem coure durant vuit minuts, anirem remenant perquè no s’enganxi, quan encari sigui calent, ho posarem per sobre de la sèmola i ho deixarem refredar perquè cualli la gelatina.



dimecres, 4 de maig del 2011

AGAR AGAR

L’agar agar és un preparat, a partir de diferents algues de les anomenades vermelles que tenen una alta concentració en mucílags i que li confereixen les seves principals virtuts: és altament digestiva i ajuda a eliminar residus intestinals, és diürètica i laxant, i per això ajuda també a regular els nivells de colesterol. També és saciant i, pràcticament no té cap caloria, la qual cosa ajuda a regular l’obesitat. Com totes les algues, té alts nivells de sodi i, en menor proporció, calci i ferro. Es alcalinitzant.

Es pot trobar com a filaments (aquelles algues transparents que ens trobem a les amanides dels restaurant xinesos) o bé amb flocs que s’utilitzen, entre altres coses, com a espessants i gelatinosos. És un bon aliat en la preparació de postres saludables, el més usual seria la gelatina de fruites, us explico la que vaig fer ahir.

GELATINA DE PERA I NOUS
INGREDIENTS:
-        2 peres
-        3 nous
-        250 ml. de suc de poma
-        3 cullerades de concentrat de poma
-        1 cullerada de flocs d’agar-agar

Gelatina de pera i nous

Tallem les peres a daus i pelem les nous i ho posem en un motlle. Mentrestant posem el suc de poma i el concentrat al foc. Quan arrenqui el bull hi tirem la cullerada d’agar agar, ho deixem durant vuit minuts, remenant de tant en tant per dissoldre-ho bé. Llavors cobrim la pera i les nous i ho deixem refredar.

Evidentment es pot fer amb qualsevol fruita, com més acolorida sigui més vistosa quedarà la gelatina, en aquest cas però, tenia excedents de peres i les havia d’utilitzar. El suc de poma i el concentrat permeten obtenir una gelatina dolça sense afegir ni sucre ni cap altre edulcorant, a més està boníssim!!

dilluns, 2 de maig del 2011

MENÚ DE TRANSICIÓ

Pel que fa als productes de temporada, acabem de passar un llarg hivern que ens ha permès gaudir de carbasses, remolatxes, bledes, escaroles, cols, coliflors, brócolis, apis...  amb els quals hem pogut fer una gran varietat de plats que ens han omplert d’energia per suportar el fred i la humitat.

La primavera ja fa dies que és aquí i seguim comptant amb arrels com ara naps, remolatxes, porros, pastanagues, raves, fonoll, ceba seca i ceba tendra, all tendre, també seguim tenint bledes, espinacs; han arribat les faves i els pèsols i encara tenim les darreres carxofes. D’aquí pocs dies, començaran a arribar els primers cogombres, la mongeta tendra, i algun pebrot verd, o alguna albergínia, quina il·lusió!!! 

Mica a mica deixem de banda les pomes i les peres d’hivern i donem la benvinguda als nespres o maduixots i ben aviat arribaran els albercocs, els préssecs les nectarines i les cireres... Encara comptem amb fruites d’origen tropical, si bé es conreen a les nostres latituds, com ara el plàtan o l’alvocat.

Per una banda, volem donar la benvinguda als nous productes i per l’altra, ens volem acomiadar d’aquells que no tornarem a veure fins ben entrada la tardor o en molts casos ple hivern. Estem doncs, en un moment de transició, en que podem combinar les taronges amb els primers tomàquets o gaudir de la tan estimada carxofa de la qual hem tret tant de benefici al llarg de tot l’hivern.

Us proposo doncs, un risotto de carxofes, un plat de luxe per acomiadar un producte de luxe, i una amanida que combina elements de ple hivern, com la taronja, i d’inici de primavera com el coriandre fresc o el tomàquet.

SALUT I GAUDIU DELS BONS ALIMENTS DE TEMPORADA!!

RISOTTO DE CARXOFES I FORMATGE DE CABRA:

Ingredients:
 
-     Una ceba tendra
-     Un parell d’alls tendres
-     Quatre carxofes
-     Sal
-     Pebre
-     Un bri de farigola, de romaní, de sàlvia... o de les herbes aromàtiques que tinguem a mà
-     Una mesura d’arròs per persona
-     Mig got de vi blanc (opcional)
-     Caldo vegetal (o aigua)
-     Un bon tall de formatge una mica sec de cabra (o d’ovella)

Risotto de carxofes i formatge de cabra

Sofregim la ceba i l’all fins que quedin tous però que no agafin color, ho salpebrem i hi posem els cors de les carxofes i les herbes aromàtiques. Ho deixem coure un parell de minuts, llavors, hi tirem una mesura d’arròs per persona, una tasseta de cafè, aproximadament, (en aquest cas, s’aconsella que sigui blanc), i el vi blanc i ho sofregim tot junt un parell de minuts.

A banda tindrem el caldo vegetal o l’aigua al foc i el mantindrem calent.

El risotto, a diferència d’altres arrossos, s’ha d’anar remenant i s’hi ha de tirar el caldo de mica a mica. Primer el cobrim, remenem i quan es begui el caldo, en tornem a tirar, com a mínim ho farem tres vegades... quan estigui encara al dente (tirant a cru) i força caldós hi tirem el formatge de cabra (o d’ovella) ratllat, ho barregem bé amb l’arròs i apaguem el foc. Ho deixem reposar cinc minuts abans de servir. Ha de quedar una mica caldós i al dente.

El rissoto, normalment es fa amb un sol ingredient predominant, en aquest cas carxofes però també es pot fer, i us el recomano, de ceps, d’albergínies, d’espàrrecs, de carbassa... la fórmula seria més o menys la mateixa, i no cal posar-hi ni mantegues ni cremes de llet, com es recomana normalment a les receptes convencionals.


AMANIDA DE TARONJA, ALVOCAT I TOMÀQUET

Ingredients:

-     Qualsevol tipus de fulla verda (enciam, rúcula, canonges...)
-     Una taronja
-     Un alvocat
-     Una ceba tendra
-     Un tomàquet (els primers de la temporada)
-     Un bon bri de coriandre fresc
-     Sal
-     Vinagre balsàmic
-     Oli

Amanida de "transició"
Mata de coriandre en plena floració

 Es fa un llit amb l’enciam, o la fulla verda que hi posem. Llavors tallem la taronja, l’alvocat, la ceba tendra i el tomàquet a daus.

Fem una vinagreta amb la sal el vinagre i l’oli i s’amaneix generosament. Tallem el coriandre fresc (també s’hi pot posar, menta fresca o alfàbrega...) i el tirem per sobre de l’amanida. Jo no en tenia, però unes olives negres acabaríen d'arrodonir l'amanida, no us sembla?