Han passat les eleccions i, com ja sabíem res no ha canviat, potser ha canviat el color en molts municipis, precisament degut al descontentament general en el que hi havia fins ara, però mentre el sistema sigui exactament el mateix, mentre els banquers i les grans industries siguin els veritables governants, tot seguirà igual.
La Indignació dels acampats arreu del país no ve per culpa d’un determinat partit o d’un determinat govern, la Indignació és una mostra de que aquest model no funciona, que tan se val qui governi mentre se segueixi el mateix model.
Des que va començar la crisi l’Arcadi Oliveres explica, a tots aquells que cerquem respostes, el com i el perquè de tot plegat i, el que és més important, ens explica, com, amb petites i no tan petites accions quotidianes podem ajudar a canviar el món.
Aquest és un petit resum del discurs que va fer divendres a la Pça. Catalunya i que no es cansa de repetir...
Un altre món és possible, però tots hi hem de col·laborar!!
Ahir a migdia em vaig apropar a la Pça. Catalunya per veure amb els meus ulls què s’estava coent. Volia saber qui s’apropava per donar-hi suport, molta gent de la meva generació, amb l'emoció a flor de pell, féien com jo, passejar i captar... jo volia estar segura que al darrera no hi havia cap partit ni sindicat que intentés manipular ni fer seves les reivindicacions, intents n'hi van haver... Vaig captar moments de tot: gent jove, gent no tan jove, gent gran, catalans, no catalans, estudiants universitaris que també van fer les seves reivindicacions a la Plaça... tots, en petites rotllanes, anaven exposant quina era la causa de la seva Indignació... Això és del que es tracta, de dir PROU!! Motius no ens en falten. Com és possible que fins ara, amb la dictadura del ferotge capitalisme que tenim, no sortís la indignació des de la base? Nosaltres, els no tan joves, als anys 60 i 70 teníem tants motius per revelar-nos, era tanta la poca llibertat d’acció i d’expressió que teníem que tots o gairebé tots dúiem la nostra pròpia lluita per sobreviure i no caure en l’alienació. Ara, ara penso que sí, que això s’està movent i que, finalment la ciutadania està indignada i això es nota...
Intent d'acaparar vots... va marxar amb la cua entre cames!!
Per poc que pugui hi aniré passant, no se’m comptarà entre els acampats però el meu suport a l’Acampada de la Indignació és i absolut.
La Indignació comença a manifestar-se, endavant!!! Alguna cosa important s’està gestant. A Pça. Catalunya, com a d’altres ciutats espanyoles, l’acampada per la Indignació. Tots i totes hi podem passar, o potser estem contents amb el sistema? Guanyi qui guanyi a les eleccions municipals ens sentirem representats?