Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Justícia Social. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Justícia Social. Mostrar tots els missatges

dimecres, 25 de gener del 2012

T-11, una resposta que surt a compte

Una iniciativa genial contra la pujada abusiva del transport públic:

 T-11: Com funciona



T-11: Com funciona: Hi ha diverses maneres d’utilitzar la T-11: T-11 pròpiament dita . Amb gent que no coneixes: Quan facis el darrer viatge ...

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Fotos del "taller-sopar" a Mescladís



Com ja sabeu, dissabte es va fer el "taller-sopar sostenible" a Mescladís. Començava a les 7, així que alguns dels assistents primer van poder participar, durant una bona estona, a la manifestació, on sortosament hi havia milers de persones. Altres, com jo mateixa, no vàrem poder ser-hi físicament, tot i que estàvem ben representades per la nostra gent que, un cop acabada la manifestació vàren fer cap a Mescladís i es van afegir al sopar.

A totes, moltes gràcies per la col·laboració, va ser una experiència molt gratificant.  

Aquí van algunes fotos del "mise en place". Gràcies Louise per la teva aportació al meu lèxic protocolari. .



Amb en Luís, el cap de cuina que, molt discretament, em va ajudar moltíssim.



Els cuiners de Mescladís amb qui vaig poder comptar en tot moment.


Els moments frenètics de la preparació dels ingredients amb tots els assistents.







Posant la ceba a sofregir per preparar la cassola de carabassa i bolets...




Parlant d'alimentació agroecològica i cuina sostenible... 





Admirant els plats d'ama- nida que es va preparar cadascú...

I el jurat va decidir... que aquesta fós la guanyadora!!!











 

Ha estat un plaer conèixer de prop un lloc com Mescladís, on la diferència és un valor, la solidaritat un bé molt preuat i la justícia social es fa realitat. Felicitats i gràcies per deixar-m'hi ser.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Taller "Sopar sostenible"

Queden pocs dies però encara sou a temps per apuntar-vos. Ens ho passarem molt bé. Cuinarem amb productes de temporada i de casa nostra: pomes, raïm, formatge artesà, carabassa, les últimes albergínies de la temporada, i farem unes postres boníssimes amb cruixent d'avellana. Soparem plegats i, a més, aprofitarem l'avinentesa per parlar d'alimentació sostenible i d'economia solidària, en un indret on justament es treballa per això,  per ajudar a aconseguir la justícia social. Més info a Mescladís

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Taller "Sopar sostenible"


Coneixeu l'Espai Mescladís?

 
L'Espai Mescladís és un centre social i gastronòmic i un espai de sensibilització sobre consum responsable, productes de proximitat i comerç just.


El proper dissabte dia 15 d'Octubre és el dia Internacional de l'Alimentació i m'han proposat fer un taller-sopar.


Alimentació sostenible i Consum responsable seran els fils conductors d'aquest taller de cuina pedagògic, impartit per Isabel Celma, amb products ecològics i de temporada distribuits per la Xarxa de Consum Solidari. Prepararem i gaudirem un menù complert, vegetarià i de temporada, a la vegada que intercanviarem informació sobre els aspectes que fan una alimentació més o menys sostenible.

Quàn? el dissabte 15 d'octubre, de 19:00 a 22:00
Ón? al restaurant-escola Mescladís de plaça Sant Pere,5
Preu: 12€ (menù complert amb beguda)

A la web trobareu la informació necessària per apuntar-vos.

Us hi espero!!

dimarts, 20 de setembre del 2011

A partir d'ara què?

Si ens preguntem, després de les manifestacions i assemblees dels Indignats, ara què? Les paraules de l'Esther Vivas i l'Arcadi Oliveres ens ajudaran a saber com a mínim, què no hem de fer i qui son (i som) els veritables responsables. No us ho perdeu!!

“L’estat és com un Robin Hood reaccionari, roba als pobres per donar-ho als rics”


Per Indign@ts de Sant Quirze del Vallès

Vídeo de la xerrada d’Esther Vivas i Arcadi Oliveres a Sant Quirze del Vallès.
A continuació podeu veure el vídeo de la xerrada I a partir d’ara… què? organitzada pels indign@ts de Sant Quirze del Vallès amb Esther Vivas i Arcadi Oliveres el passat 12 de setembre.
Esther Vivas va analitzar l’impacte de les polítiques neoliberals i va cualificar a l’estat de Robin Hood, però en sentit reaccionari, “roba primer als pobres per després donar-ho als rics”. Arcadi Oliveres, per la seva banda, va plantejar un seguit d’alternatives econòmiques a la crisi actual.
Del web "Revolta global esquerra anticapitalista!



dimarts, 24 de maig del 2011

Propostes reals!!

Han passat les eleccions i, com ja sabíem res no ha canviat, potser ha canviat el color en molts municipis, precisament degut al descontentament general en el que hi havia fins ara, però mentre el sistema sigui exactament el mateix, mentre els banquers i les grans industries siguin els veritables governants, tot seguirà igual.

La Indignació dels acampats arreu del país no ve per culpa d’un determinat partit o d’un determinat govern, la Indignació és una mostra de que aquest model no funciona, que tan se val qui governi mentre se segueixi el mateix model.


Des que va començar la crisi l’Arcadi Oliveres explica, a tots aquells que cerquem respostes, el com i el perquè de tot plegat i, el que és més important, ens explica, com, amb petites i no tan petites accions quotidianes podem ajudar a canviar el món.

Aquest és un petit resum del discurs que va fer divendres a la Pça. Catalunya  i que no es cansa de repetir...


Un altre món és possible, però tots hi hem de col·laborar!!

divendres, 29 d’abril del 2011

EL MEU AMIC PEDRO

El meu amic Pedro és un amic dels de debò. És un amic dels que t’acompanyen pel llarg camí de la vida i dels qui, al seu costat, aprens de valent. Aprens per la seva saviesa però, sobretot, aprens per la seva manera d’entendre la vida. El Pedro no explica massa, parla poc. Són els seus fets, les seves accions, la seva amistat i el seu compromís en allò que creu, que mostren com n’és d’autèntica la seva vida. 

El Pedro és un militant, un activista de la vida. Reivindica moltes coses i en rebutja moltes més. Una de les coses que rebutja són les noves tecnologies que, ell diu, allunyen les persones, generen massa energia i ens fan, encara més, individualistes,  entre altres coses... per això no utilitza l’ordinador.  Si tens la sort, però, de ser amic seu, molt sovint reps un manuscrit, fruit de les seves reflexions que et sacceja i inevitablement passa a formar part del teu aprenentatge personal.

Aquest darrer manuscrit, és tan proper a mi, a les reflexions que sovint intento fer en aquest bloc, de vegades sense èxit, que, amb el seu permís, no he pogut deixar de copiar-lo “literalment”  per compartir-lo amb tots vosaltres. Ho comparteixo i ho subscric absolutament tot i com li vaig dir a ell: M’HI APUNTO! Espero que vosaltres, si més no, hi penseu i, mica a mica, també us hi aneu apuntant.


ALIMENTACIÓN - VIDA


La “crisis alimentaria” es el hambre, la pobreza, y está encarnada en los campesinos (¡qué paradoja¡).
El hambre está en el mundo rural.
  •  ¿Será por qué la tierra no es suya
  • ¿Será por qué tienen que pagar las semillas Montsanto? … y los fertilizantes químicos?
  • Será porqué el precio para sus productos que se exportan los marcan las multinacionales?
  • Será porqué la tierra es cada vez más pobre, por practicar monocultivos?
Después de la II Guerra Mundial, la industria de guerra se transformó en industria química. Se dedicó a fabricar fertilizantes, pesticidas. Son una industria de la muerte. Contaminan alimentos, contaminan el agua.  Son el origen de las enfermedades modernas.

En Argentina, más de la mitad de la tierra cultivable se dedica a la soja (transgénica) para alimentar a nuestras vacas.

Son, por lo tanto, monocultivos. Pérdida de la biodiversidad, y hambre para ellos, pues trabajan y siembran para “nosotros” y no para cubrir sus necesidades alimentarias.

Para poder consumir nosotros “frutas tropicales”, los países y/o campesinos han de practicar el monocultivo.

Almería, que nos pilla cerca, abastece a  Carrefour y Mercadona, a costa de matar a la tierra (sobreexplotándola), a las personas (por los productos químicos, está demostrado que tienen más cáncer que en el promedio), y salarios de esclavos a los rumanos.

Este  es el “modelo” que ha implantado el capitalismo a nivel mundial.

NO EXISTE ESCASEZ DE ALIMENTOS
La mitad de los alimentos se pierden: NO LLEGAN AL CONSUMO HUMANO,  porqué:
  • Se pudren
  • No dan “el calibre”
  • No tienen “color”
  • Lo que cada cadena de alimentación tira cada día
Existe un 20% de la tierra fértil, que no se utiliza para la alimentación, sino para plantar: eucaliptus, soja…

Goldman Sachs, uno de los artífices de la crisis financiera actual, se dedica a comprar tierras fértiles y cosechas (guardando cosechas, puede subir su precio). Además, ha introducido los alimentos en el circuito especulativo; desde la bolsa de valores alimentarios en Chicago, sobre el grano, hasta, incluso llegar a ofrecer productos alimentarios como fondos de inversión (grano, café). Aquí, lo “ofrece” como valor seguro y rentable la “Caixa de Catalunya”.

Todo ello conlleva, precios arbitrarios, y especulativos.

¡Se han dado cuenta que la tierra fértil es finita, como el petróleo!

Además, de esos fondos, China prácticamente está comprando países enteros en África, para su alimentación.

En todo este tinglado participan los fondos de pensiones de EEUU, como de aquí, ¡OJO!

En España, sólo el 3% de la población se dedica a la agricultura. Hace años, se nos explicaba que la pirámide estaba formada por una base amplia de “campo” agricultura y trabajadores. En medio estaba el sector industrial, y arriba como punta final el sector servicios.

Ahora la pirámide está invertida, por lo que geométricamente es imposible que la pirámide se aguante. De ahí se extrae que somos dependientes y no soberanos en relación a lo básico: la alimentación.

En los países empobrecidos, los campesinos están levantándose. Vuelven a reivindicar la tierra como fuente de vida y espiritualidad, además de incorporar una organización no capitalista.

En el sistema actual sólo se benefician las multinacionales.
La industria alimentaria no está concebida para alimentar, sino para hacer negocio.

La industria alimentaria, debido al monocultivo y la sobreexplotación de la tierra fértil, utiliza (y despilfarra) el 70% del agua dulce.

Los campesinos, a través de sus “resistencias”, Vía Campesina, Zapatistas… han puesto de relieve que no existen dos tipos de agricultura: Norte y Sur, sino entre dos vías, dos opciones, dos alternativas: la seguridad alimentaria (invento de la ONU: que Occidente tenga alimentos garantizados) o la soberanía alimentaria (cada país decide su propia agricultura y su propia alimentación).

Desde la rebeldía, Vía Campesina, ocupan tierras, y no solo eso. Están creando universidades. Los campesinos están recuperando la tierra (no monocultivos), las semillas (no las de Monsanto que se han de pagar… y claro también sus fertilizantes), y la sabiduría, la espiritualidad.

Los campesinos, en definitiva, plantan y siembran la tierra no para la exportación, sino para su alimentación, y en todo caso, el excedente para la exportación.

Con su noción de soberanía alimentaria, ponen en cuestión, a futuro, nuestro modelo occidental de alimentación, consumo y nuestra visión-relación con la tierra (que es un objeto: “fer costellades”).

Nosotros podemos apostar por la vida y unirnos a su proyecto de soberanía alimentaria, que en definitiva es una defensa de la vida, de la tierra.

¿Cómo? De múltiples maneras y formas. Pero algunas se pueden sugerir: Desarrollando estrategias de resistencias y de no colaboración, siguiendo a Gandhi y otros, y también apertura para aprender, para dejarnos sorprender.

Este concepto, es más importante, que el qué. Es desarrollar la rebeldía pacífica y de no cooperación. Es hermanarnos con los campesinos de Vía Campesina.

Nos obligará a cambiar, a aprender. Nos obligará a dejarnos enseñar. Es un camino.

Antes de enumerar el cómo, una pequeña reflexión:
  • En los países empobrecidos, los campesinos sobre todo, dedican entre el 80 y el 85% de su “dinero” para la alimentación.
  • En los países ricos (nosotros) se dedica el 25%
Ello nos puede llevar a una reflexión, como mínimo: no haría falta trabajar tanto tiempo, lo que redundaría en redefinir la estructura nuestra del gasto. Tenemos o disponemos de un excedente excesivo, que tiene que ver con el precio que pagamos por los alimentos a los campesinos.

Tenemos una estructura de gasto enferma y tóxica, además de injusta.

EL CÓMO: DESDE LA REBELDÍA, LA COHERENCIA Y EL FLUJO ESPIRITUAL CON LOS CAMPESINOS:

-        Comprando solo, productos de temporada del país en que vivimos.
La tierra no da de todo, en todo momento. Tiene sus ciclos, su ritmo. Está ligada al sol, a la lluvia, la luna.
Comeríamos mejor, y de otra manera.
Cada estación requiere una alimentación distinta y diferente.

-        Comprando solo, productos de cercanía.
Favorecemos a los productores locales. El dinero se quedará cerca. Se logrará menos gasto energético y menos contaminación.

-        Antes de comer, dar gracias por los alimentos. Un momento de silencio.

Estas tres cosas iniciales, pueden ser un buen inicio.

Puede haber más actos, de resistencia, que sólo a modo de enunciado se detallan:

·    No comprar productos tropicales. Como opción, por no colaborar con el gasto energético y no colaborar en los monocultivos que imponemos a los empobrecidos. Además este tipo de productos estresan a nuestro genoma.

·        - Comer menos. NO LO NECESITAMOS, NO LO GASTAMOS.

·       - Realizar ayunos, como forma de solidaridad y de “limpieza” del organismo. En todas las tradiciones religiosas y/o espirituales lo tienen incorporado.

·       - Iniciar el camino del menor consumo de carne, o su supresión. La proteína animal, no es necesaria ¡se puede sustituir por la proteína vegetal! La mayoría de la población mundial no puede consumir carne. Además, con todo lo que se necesita de cereal para alimentar a una vaca, pueden comer multitud de personas. Incluso incorporamos una vertiente más espiritual de respeto a la vida; no ejercer la violencia con los animales.

·       -  Constituirse o hacerse socio de cooperativas de consumo ecológico. Incorporamos una alimentación respetuosa con la vida, además de aportar por la propiedad colectiva, frente a la privada. Incorporamos el beneficio social, frente al interés o negocio individual.

·       - Dejar de comprar en los grandes centros de alimentación. Centros monopolistas. Centros de derroche de energía, plásticos…

·       - No invirtiendo en productos financieros como los que ofrece Caixa de Catalunya, que especulan con los alimentos (grano, café…)

·       Muchos pueden considerar que este camino, es más caro. Posiblemente. Muchos de nosotros aportamos algún dinero a entidades solidarias. Podemos emplear este dinero, en este circuito de vida alimentario.

Para acabar, y sin ánimo de ser exhaustivo, podemos ejercer la rebeldía, la resistencia en otros apartados de nuestra vida:
-        Si los bancos y cajas son los que han provocado este saqueo ¿Por qué darles aún confianza? Existen alternativas viables: Triodos Bank, Coop’57, Oikocredit, Fiare…
-        Si la prensa que existe es conservadora ¿Por qué comprarla? No comprándola, haciéndoles boicot, les castigamos. Existen alternativas: Diagonal, Le monde diplomatic, Internet.
-        Objeción fiscal…
Podemos iniciar un camino de transformación, de equidad, de justicia y por mantener la vida, para generaciones futuras.
¿TE APUNTAS?

Autor: Pedro Manrique Miranda

dimarts, 1 de març del 2011

Criteris de justícia social

Fins ara he exposat dos dels tres objectius, o criteris de valoració, a l’hora d’escollir uns determinats productes o tipus d’aliments: Triem productes biològics per la salut del nostre organisme; ecològics (de proximitat, de temporada i sostenibles) també per la salut del planeta. Què passa però amb la comercialització d’aquests productes? 

GRANS SUPERFÍCIES O COOPERATIVES DE CONSUMIDORS

Dos models oposats de consum. Com ja sabeu molts dels que em seguiu a través d’aquest bloc, jo pertanyo a la cooperativa de “consumidors de productes ecològics i consum responsable Cydonia” (aviat escriure sobre les cooperatives i el seu funcionament) Els socis de Cydonia, juntament amb les més de 150 cooperatives o grups de consum de Catalunya hem triat un model alternatiu que, no només ens permet saber d’on venen els nostres productes i com han estat conreats, sinó també com es comercialitzen. Amb això intentem aconseguir una relació comercial justa entre el productor i el consumidor.

Moltes famílies ja hem optat per consumir el màxim de productes necessaris per la nostra alimentació procedents de la cooperativa. En aquelles que ja portem anys de bagatge, disposem del 100% dels productes bàsics d’alimentació, així com de productes d’higiene personal i de neteja de la llar. 

Penso que ens pot ser útil a tots, i ens ajudarà a decidir, si ens aturem a pensar què representa socialment comprar a les grans superfícies, més enllà de l’enganyifa dels productes que s’hi venen ja que la majoria tenen un nivell nutritiu pràcticament inexistent i, en canvi, estan plens d’additius diversos que desnaturalitzen qualsevol aliment.

A les grans superfícies hi trobem de tot, durant tot l’any però si com a consumidor responsable volem saber on, com i qui ha produït un determinat producte ens trobem que molt sovint és impossible d’esbrinar, no només l’origen, sinó també tots els processos a que han estat sotmesos, i el més important, no sabem en quines condicions socials i laborals han estat produïts. Ens preguntem per què els productes són molt més econòmics, tot i venir de molt lluny, que als petits comerços? La resposta és evident, la gran capacitat que tenen aquests macro comerços per aconseguir preus irrisoris a costa d’explotar els productors. 

La gran superfície no està al servei del consumidor sinó que vulnera els seus drets i altera els seus hàbits de consum en funció dels interessos monetaris de màxima i ràpida rendibilitat.

Som conscients que l’alimentació a nivell mundial està en mans de les grans multinacionals de la indústria agroalimentària i que, en definitiva aquestes “quatre” multinacionals decideixen quins productes s'han de consumir a tot el món?

Ens imaginem els pagesos i productors del nostre país (els pocs que queden) intentant posar al mercat els seus productes a un preu just, que a ells els serveixi per viure dignament i al consumidor per gaudir d’un producte de qualitat, com fem a les cooperatives? Què ha passat amb les parades que, fins no fa massa, hi havia a tots els mercats on els mateixos pagesos i pageses venien els productes que havien collit el dia abans o el mateix dia? Doncs és ben senzill, la societat ens empeny a comprar com més barat millor. Si al súper tenen taronges a meitat de preu per què he de comprar-les més cares en un petit comerç de barri o en una cooperativa?

Com és que avui en dia hi ha 925 milions de persones malnutrides o que directament passen gana,  segons la FAO, Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació, 75 milions més que abans de la crisi i mai abans s’havien produït tants aliments al món?

Si ens fem aquestes preguntes, forçosament trobarem les respostes i voldrà dir que tenim consciència que “volem” decidir que volem una societat més justa.

Us faig un petit apunt del que és la sobirania alimentària.

La sobirania alimentària és el DRET dels pobles, dels seus països o unions d’estats a decidir la seva política agraria i alimentària.

La sobirania alimentària inclou:

-     Prioritzar la producció agrícola local per alimentar la població.
-  L’accès dels camperols i les camperoles, i dels sense terra, a la terra, l’aigua, les llavors i el crèdit. D’aquí la necessitat de reformes agràries, de la lluita contra els OGM (Organismes Genèticament modificats), per al lliure accés a les llavors i de mantenir l’aigua en la seva qualitat de bé públic que es reparteixi d’una forma sostenible.
-     El dret dels camperols a produir aliments i el dret dels consumidors a poder decidir allò que volen consumir i com i de quina forma es produeix.
-     El dret dels pobles a protegir-se de les importacions agrícoles i alimentàries massa barates.
-     Uns preus agrícolas vinculats als costos de producció: és possible sempre que els països o unions tinguin el dret de gravar amb impostos les importacions massa barates, que es comprometin a favor d’una producció camperola sostenible i que controlin la producció en el mercat interior per evitar uns excedents estructurals.
-     La participació dels pobles en la definició de la política agrària.
-     El reconeixement dels drets de camperols i camperoles que desenvolupen un rol essencial en la producció agrícola i en l’alimentació.

D’on neix el concepte de sobirania alimentària? El concepte de sobirania alimentària va ser desenvolupat per Via Campesina i traslladat al debat públic amb motiu de la Cimera Mundial de l’Alimentació del 1996, i ofereix una alternativa a les polítiques neoliberals. Des d’aleshores, aquest concepte ha esdevingut un tema cabdal del debat agrari internacional, fins i tot en el si d’instàncies com les Nacions Unides.

Tot i que en principi semblaria que aquests conceptes estan pensants per productors de països del Sud on en molts casos ja s’estan duent a terme gràcies a cooperacions internacionals, són conceptes perfectament aplicables a les nostres polítiques agràries i pels quals hauríem de lluitar tots, els productors i els consumidors.


dimecres, 16 de febrer del 2011

Arcadi Oliveres parla sobre el decreixement

La nostra societat està malalta

Els que ens considerem naturistes, pensem que si el nostre organisme es queixa, emmalalteix, la primera cosa que hem de fer és aturar-nos i pensar què estem fent malament: com ens alimentem, amb quin nivell d'estrès vivim, quin és el grau de satisfacció en la nostra manera de viure, etc. Aquesta valoració, si la fem conscientment, ens ha de fer adonar que potser l'únic remei als nostres mals és una profunda transformació i, sobretot, ens ha de fer veure que no hauríem de tornar a caure en els mals hàbits que ens han fet emmalaltir.
Podríem aplicar aquests símils a la nostra societat? Podrien els nostres governants aturar-se a pensar que potser aquesta crisi mundial, provocada per un capitalisme desaforat, que s'ha sortit de mare, no és més que un símptoma que ens indica que, efectivament, la nostra societat està malalta i que hauríem de canviar alguna cosa i no repetir els mateixos patrons?
Afortunadament, cada dia hi ha més veus crítiques que contrastren amb el pensament únic que se'ns imposa a través dels mitjans oficials i oficialistes i més col·lectius socials que treballen en el camí d'un canvi profund de la nostra societat.
Un dels objectius d'aquest bloc és, precisament, anar esmentant mica a mica, molts d'aquests col·lectius i models de transformació per ajudar, si més no, a donar a conèixer alternatives.
Vaig voler començar per la banca ètica com a alternativa a la banca convencional (un dels grans mals de la nostra societat). Us animo, si més no, a dedicar-hi uns minuts a recórrer els diferents webs on s'expliquen els objectius i la finalitat de cadascuna d'elles i que són ja una realitat a casa nostra.
Avui us adjunto un vídeo de l'Arcadi Oliveras, una de les veus més crítiques i més assenyades que tenim al nostre país, on ens parla del Decreixement. Sí, ja som molts els que pensem que la nostra societat no pot créixer més, no ha de créixer més. Estem esgotant el planeta de recursos i ens estem creant falses necessitats materials cada dia. Ens cal realment tot el que tenim?  Espero que ens ajudi a tots plegats a reflexionar.
Si us ha interessat el tema, us animo a llegir l'entrevista de Serge Latouche, veritable pare del Decreixement, seguint el bloc del COOP'57 que trobareu als blocs que jo segueixo.