Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Herbes aromàtiques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Herbes aromàtiques. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de maig del 2013

Oli de calèndula

Aquest any estem tenint una primavera fantàstica amb pluges continuades i potser això ha ajudat a que les herbes remeieres i aromàtiques, com la sàlvia, la farigola o el romaní, per posar algun exemple, estiguin fent una floració com feia anys que no veia. Totes elles formen part molt activa dels ingredients que utilitzo abastament per a confeccionar la majoria dels plats que preparo, bé ho saben aquells que assisteixen als meus cursos i tallers, perquè no deixo mai de portar al meu sarró un pomet d'herbes aromàtiques collides del meu hortet urbà. Tant les fulles com les flors donen un aroma i un sabor tan especial que si em veiés obligada a prescindir-ne em semblaria que em manca una part important.


 
De tots és sabut que no només donen aroma i sabor, la majoria, per no dir totes, tenen a més, propietats molt actives en el procés de  prevenció i curació de diverses dolències. Un cas molt representatiu, i jo diria que imprescindible per a tenir cura de la pell, és el boixac (calendula officinalis).   Cada any espero tenir prou producció per a poder fer una maceració en oli d'oliva i enguany ha estat decisiu.
 


Com ho hem fet? La meva neboda Olga i jo vam recollir les flors i les vam posar a macerar en oli d'oliva "verge extra de primera pressió en fred i ecològic", tot això imprescindible si després volem utilitzar-lo per a la nostra pell. També es pot fer amb altres olis com ara d'ametlla, d'alvocat, de sèsam, etc. sempre que siguin ecològics, de tota manera el d'oliva te molta Vitamina E,  poderós antioxidant i és excel·lent.

Ho tindrem un mínim de tres setmanes en un lloc fosc i fred i llavors ho colarem i posaren en flascons de vidre fosc perquè la claror accelera el procés oxidatiu.

Quines són les bondats de la calèndula? És imprescindible per qualsevol tipus de problemes de pell:  picors, picades d'insectes, cremades, calmant després de prendre el sol, psoriasi, berrugues, i per la pell encetada dels nadons és oli en un llum.

Si ens molesta l'olor de l'oli d'oliva per posar-lo directament a la pell, podem posar unes gotes d'algun oli essencial que ens agradi, per exemple d'espígol, de citronella, de gerani o de romaní.

La millor manera d'utilitzar els olis corporals és després de la dutxa, amb la pell molla, fent fregues per tot el cos, o per la part que necessitem i deixar que penetri bé. Si ho fem quan tenim la pell eixuta ens quedarà molt oliosa i amb perill de tacar la roba.

Si voleu presumir d'una pell hidratada i fresca, no hi ha millor remei, ep! acompanyat, això sí, d'una bona alimentació natural i equilibrada.

Salut amb bons aliments!
 
 

dimarts, 16 d’abril del 2013

Amanida de bulgur amb espinacs frescos i vinagreta de cítrics amb herbes aromàtiques i flors de sàlvia


Ingredients:

  • Una tassa de bulgur bullit (o qualsevol altre cereal)
  • Un grapat d’espinacs crus
  • Mig alvocat
  • Mitja ceba tendra
  • Maduixes o qualsevol fruita de temporada
  • Nous crues

Gelatina de fruita (opcional)

Per la vinagreta:
  • El suc de mitja  taronja
  • El suc de mitja llimona
  • Una cullerada de menta fresca
  • Una cullerada de coriandre fresc
  • Una cullerada de julivert fresc
  • Una cullerada d’oli d’oliva
  • Un polsim de sal o tamari
  • Flors de sàlvia
En un bol hi posarem, en primer lloc, el bulgur bullit. A continuació hi anirem afegint, per aquest ordre, la ceba tallada ben petita, els espinacs tallats a tires ben fines, l’alvocat tallat a daus petits, la fruita que tinguem a mà, tallada be n petita i, si en tenim, tallets petits de gelatina de fruita feta amb agar agar (veieu receptes en aquest mateix bloc),per acabar les nous crues (o fruit sec que tinguem)
Per fer la vinagreta, tallarem les herbes petites (tret de les flors de sàlvia) però sense que arribin a posar-se negres, llavors les barrejarem amb la resta d’ingredients.
Tirarem la vinagreta per sobre i decorarem amb les flors de sàlvia.
Una amanida refrescant i plena de vida!

dijous, 14 d’abril del 2011

El meu herbari


Aromateràpia

Segur que en llegir aquest mot us ha vingut al cap la utilització  d'olis essencials, extrets de les plantes, per fer massatges o per aplicar en moments determinats per aconseguir un benefici determinat. I no us equivoqueu, però podem aplicar l’aromateràpia, també a casa nostra.

Diuen que tots nosaltres tenim els cinc sentits (i de vegades un sisè...) desenvolupats de manera molt diferent. És gairebé impossible que tots tinguem el mateix grau de sensibilitat en tots ells. Hi ha qui té molt bona vista, i no en sentit figurat precisament, per percebre en detall els paisatges més llunyans. Hi ha qui sent el vol d’una mosca en mig d’un gran terrabastall o qui, només palpant, rep l’energia que desprèn un cos viu i fins i tot la transforma... També hi ha qui tasta la vida a través del paladar, i finalment hi ha qui la percep, en gran mesura, a través de les olors. El "sisè sentit" el deixarem... seria massa complicat...

No us explicaré el grau ni l’ordre dels meus “sis” sentits, només us en parlaré de dos: la vista, que em fa veure la vida a molt curta distància, però intensament, no us penseu! i l’olfacte que me la mostra en tota la seva extensió. 

La percepció física de la vida, en el meu cas, es podria resumir en: aromes i, com deia en Tísner, en “olors de pudoretes”. 
 

Aquelles olors tan agradables, fruits de la síntesi de diversos productes químics, que oloritzen l’Univers i que ajuden a empobrir i malmetre el medi ambient en gran mesura:  perfums, colònies, suavitzants, netejadors, ambientadors i tot un llarg etcètera, són un greu trastorn pel meu pobre sentit olfactiu i repercuteix directament en el meu benestar físic i anímic.

Tindrà tot això alguna cosa a veure amb el meu plantejament holístic de la salut i de la vida en general? Serà que el meu organisme no percep les olors sintètiques com una aroma sinó com una agressió? I serà que les aromes naturals, de plantes i dels seus olis essencials, m’apassionen i tenen un impacte extraordinàriament beneficiós en el meu cos i en la meva ment?

Com que estic gairebé segura de les respostes a aquestes preguntes, intento envoltar-me de fragàncies naturals que compensin les agressions olorístiques a les que tots estem exposats, gairebé les vint-i-quatre hores del dia.

Què és, bàsicament, per mi l’aromateràpia? Doncs poder ensumar, tan sovint com sigui possible,  les fragàncies naturals de les plantes aromàtiques  i gaudir dels efectes beneficiosos que se'n desprenen. No és cap luxe, no us penseu, tot i que reconec que disposar d’una terrassa a Barcelona és un privilegi, tothom pot tenir plantetes a casa, fins i tot a l’interior, si no es disposa de balcons ni de terrasses.

Aquest és meu herbari. Comença a arrencar amb força...