Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El meu rebost. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El meu rebost. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 de març del 2011

Amanida improvisada

Avui estic sola a casa. No em ve de gust cuinar però tinc gana. Obro la nevera i el primer que hi veig és una petita carmanyola amb una mica de mill bullit. Perfecte! 


El poso tot al plat i m’inspiro. 

Obro el rebost i veig el pot de tomàquets secs que vaig preparar dissabte, encara no estaran molt confitats però no m’importa, m’agraden tant que ja m’està bé. Del mateix rebost hi trec unes pipes de gira-sol i el pot de gomasio (llavors de sèsam torrat i triturat amb sal). Torno a obrir la nevera i agafo una pastanaga, el pot de la choucroute i ah, si!! descobreixo la mica de maionesa de tofu*que va sobrar dissabte del sopar de Cydonia, obro el pot de les olives i n’agafo quatre. El coriandre fresc,  me  n'oblidava, amb tot això em podré fer una bona amanida.

Primer ratllo la pastanaga directament al plat (avantatges d’estar sola), tallo els dos tomàquets confitats a talls petits, hi poso una cullerada ben bona de choucroute, un grapadet de pipes i una cullerada de maionesa de tofu*. Finalment l’amaneixo amb salsa de soja, un rajolí d’oli, un polsim de gomasio i coriandre fresc, crec que en sóc addicte! i... em disposo a menjar aquesta amanida que, molt em temo,  serà única i irrepetible. Mai no recordo exactament què hi he posat a l’amanida anterior... 

Heu provat la maionesa de tofu? Us l'ha recomano apassionadament! No porta ou i us asseguro que és tan o més bona que la convencional feta amb ou.

Mireu, és tan senzill com agafar un trosset de tofu fresc (l'atre dia me'l vaig fer jo a casa, però això ja són figues d'un altre paner), una culleradeta de miso blanc, un gra d'all i oli d'oliva. Es fa exactament igual que la convencional: es posen els ingredients al got del pimer i es tritura tot fins que emulsioni, l'oli determinarà la quantitat i la textura.

diumenge, 27 de març del 2011

Algunes espècies del meu rebost



Una selecció de les meves espècies
PROPIETATS I USOS DE LES ESPÈCIES


Aquestes són algunes de les espècies que tinc al “meu rebost”. Com podeu veure, la majoria estan en gra, en branca o en fulla, també en tinc en pols. És aconsellable triturar-les en el moment de fer-les servir.
Massala de les meves espècies
La segona fotografia mostra la massala (barreja) que he fet amb aquestes espècies. Les he molt en un molinet de cafè que per sort encara tinc.

Intentaré explicar els usos i propietats d'algunes de les que surten a la foto.



Comí - Cominum Cimunum       

                    

El comí és una espècie que s'usa des de l'època dels egipcis per condimentar els plats. Molt típica en la cuina mediterrània i àrab, es pot usar en gairebé tots els guisats de verdura i  llegums.
Els seus fruits s'assemblen molt a la nostra matafaluga però el gust i l'aroma són molt diferents.

De fet, més enllà de donar gust, el comí també té propietats medicinals i és una planta molt venerada per les seves qualitats, sobretot digestives. Es considera un bon remei estomacal, que obre la gana, estimula la digestió i facilita l'evacuació. Així mateix és carminatiu (elimina els gasos intestinals).



Cúrcuma Curcuma Longa


La cúrcuma és antiinflamatòria, antimicrobiana, antioxidant, carminativa, cicatritzant, diürètica, expectorant, hepatoprotectora... Aquestes són algunes de les propietats que es coneixen de la cúrcuma, espècie d’origen asiàtic que a més és especialment interessant per la seva contrastada capacitat per inhibir el creixement tumoral. Hi ha estudis que relacionen el consum de cúrcuma i la baixa incidència de cáncer de mama i d’Alzheimer a l’India. 

La cúrcuma, sobretot dona color. El seu gust és molt lleuger. És un ingredient indispensable en l’elaboració de curris i massalas.

Canyella Cinnamomum zeylanicum


La canyella és l'escorça del canyeller, de color vermell tirant a groc, d'olor molt aromàtic i sabor molt agradable, de la família del llorer.
A més d'ajudar a la digestió, ser antiinflamatori i tenir propietats antibacterianes, alguns estudis diuen que equilibra els nivells d'insulina, per la qual cosa ajuda a controlar la gana i ajuda a reduir els triglicèrids i el colesterol dolent. 
Algunes espècies amb propietats similars són la nou moscada i els claus d'olor. 

 
CORIANDRE Coriandrum sativum

 

 
El coriandre, és una de les herbes aromàtiques més utilitzades al món tant com a condiment com per les seves propietats curatives. Té un aspecte semblant al julivert, tot i que les fulles són més arrodonides.

A molts llocs usen el coriandre com medicament o remei casolà atribuint-li propietats estimulants, antiespasmòdiques i estomacals. També es masteguen les fulles per combatre el mal alè i esmicolada l’apliquen a les aixelles per evitar la sudoració excessiva. Totes les parts de la planta són comestibles, però generalment s’utilitzen les fulles fresques i les llavors seques. En alguns països se’l coneix com “julivert xinès” o “julivert japonès”. Els fruits madurs secs es fan servir per condimentar i són imprescindibles a la cuina índia, en preparacions com el curri. En alguns països de Llatinoamèrica les fulles s’usen senceres o picades de la mateixa manera que en altres utilitzem el julivert.

divendres, 4 de març del 2011

El meu rebost

Sembla prou evident que el model de nutrició que proposo passa per aquells productes de temporada, de proximitat, etc, que ja he explicat a bastament, però això no significa que haguem  de renunciar a productes que no es conreen a les nostres latituds i que venen d’altres països. En absolut!

El cafè i el cacau són exemples ben evidents. Si en volem consumir els hem d’importar; una altra cosa és saber com han estat conreats i en quines condicions laborals i socials es troben els seus productors. 

Com deia l’altre dia, si anem al supermercat i agafem un cafè de qualsevol marca (tots provenen de les grans multinacionals agroalimentàries) el preu que pagarem serà irrisori i per això mateix no ens fem preguntes. Ja ens està bé.
Però com és que si comprem cafè comercialitzat per alguna xarxa de “Comerç just” el paguem gairebé el doble de car? Doncs ben senzill, perquè el “comerç just” té com objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics del Nord (els consumidors) i els països empobrits del Sud (els productors). 

La xarxa de comerç just està formada per associacions, ONGS cooperatives, empreses, artesans i es basa en els següents criteris:
  • Assegurar als treballadors un salari digne.
  • No acceptar ma d'obra infantil.
  • Igualtat entre homes i dones.
  • Afavorir la realització de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.
  • Ser respectuosos amb el medi ambient
  • No privilegiar els cultius d’explotació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població.
  • Estructures democràtiques.
Segons Intermón Oxfam, per cada paquet de café d'una marca convencional venut a un preu de 1,95€, el seu productor de café a Etiòpia guanya uns 19 cèntims d'euro. Quan aquest mateix paquet és de comerç just, el productor guanya 48 cèntims i, a més a més, es beneficia de dividends, primes socials, formació i crèdits. 

(Recordeu allò que us deia de fer-nos preguntes i trobar respostes?)

Hi ha productes que per qüestions climàtiques no els podem cultivar, d’altres com el tomàquet, que originàriament ve d’Amèrica, l’hem pogut adaptar sense cap dificultat i ara ja és un producte nostre. D’altres, sense ser de primera necessitat, de tant en tant i com a excepció ens venen  de gust precisament perquè són exòtics, la papaia, per exemple, o un mango, etc. Tant de bo tinguéssim la certesa que s’han respectat tots i cadascun dels objectius del comerç just.

Dit això, avui encetaré un capítol dedicat a “el meu rebost”. Una de les característiques de la cuina vegetaria, en general, i de la meva en particular, és la creativitat i la universalitat. Si molt m’agrada conèixer els estils de cuina tradicionals del meu país, tant o més m’agrada conèixer estils de cuines exòtiques, llunyanes,  per això sovint utilitzo espècies, herbes aromàtiques i altres productes d’origen exòtic però que sovint ja es conrea a casa nostra.

La meva intenció és donar a conèixer algunes de les espècies que jo utilitzo i si, és possible, explicar-ne les virtuts i la procedència.
Per començar un mostro el “meu especier” que ja se m’ha fet petit i  avui us parlaré d’un producte que no falta mai a casa: El gingebre. 



El gingebre, "Zingiber officinale" és originari de l’est d’Àsia, i s'utilitza el rizoma.  Durant mil·lennis ha estat utilitzat als països orientals com a alleugerant digestiu. Els xinesos el consideren “yang” (picant, calent) i per tant equilibra el menjar fred “ying” i crea harmonia.  


És d’aquells productes que en podríem dir “imprescindibles”. Per una banda és una espècie que serveix per aromatitzar i condimentar molts plats però alhora és una poderosa medicina, que com tot el que és natural, acompanya el nostre organisme a mantenir i recuperar, si cal, l’equilibri. El podem consumir en pols (va bé per segons quins plats, dolços per ex.) però és millor consumir-lo fresc.

Seria impossible esmentar totes les virtuts que se li atribueixen a aquesta arrel tan aromàtica, us en citaré només algunes:

-    És antiinflamatori i protegeix el sistema digestiu (en infusió i en cataplasmes)
-     És un bon digestiu (després dels menjars)
-     Regula la circulació de la sang (2-3 tasses d'infusió al dia)
-     Combat el mareig i les nàusees (infusió o caramel·litzat)
-     Descongestiona els bronquis i els pulmons (infusions)
-     Combat els refredats (infusions)
-     És altament depurativa (combinat amb all, ceba i/o llimona, encara més).


Com a infusió depurativa, es ratlla directament gingebre fresc en aigua acabada de bullir i s’hi afegeix el suc d’una llimona.

Per fer infusió, es posa una tassa d'aigua per persona i dues o tres rodanxes de gingebre fresc, es deixa bullir uns 10 minuts i es cola.

Com a condiment, juntament amb l’all i la ceba, és la base de tots els curris.
El gingebre que comercialitza "Vegetàlia" i que arriba a moltes cooperatives i botigues especialitzades, té el seu orígen a Tanzània, i l'avala el certificat de garantia ecològica "SKAL," fins on jo he pogut esbrinar, aquest producte necessita latituds tropicals per poder ser conreat i és per això que no el trobem a casa nostra.  


Un consell: per conservar-lo en perfectes condicions el podeu congelar i així en tindreu sempre. Després es ratlla amb molta facilitat. I si abans de congelar el talleu en petites porcions, millor que millor.