Degut a les constants modificacions i desnaturalització que ha sofert el blat al llarg de la història (sempre en benefici d’una major productivitat), moltes persones han generat una intolerància, en molts casos, i una greu al·lèrgia en d’altres.
El blat, en sí, no és que sigui perjudicial, són les manipulacions, no necessàriament genètiques, les que han generat aquestes intoleràncies en els tipus més comuns que hi ha al mercat, no obstant hi ha altres tipus de blat com el kamut o l’espelta, per citar-ne només dos, que s’han mantingut intactes des de fa milers d’anys i que, en general, no produeixen intolerància.
Les persones que realment són al·lèrgiques al blat, les celíaques, no en poden consumir de cap tipus. Normalment, aquestes persones ja han estat diagnosticades i per tant saben què podem menjar i què no. Hi ha, però, un altre grup de persones, cada dia més nombrós, que sense saber-ho el que tenen és una intolerància. Aquestes persones desenvolupen petits símptomes (inflor d’estómac, males digestions, marejos, obesitat, candidiasis, etc.), que sovint desapareixen simplement deixant de consumir blat industrial i aliments refinats on n’hi ha en excés, i començant a consumir altres varietats, en forma integral o refinada però ecològica.
Hi ha molts terapeutes, nutricionistes i persones conscients de la seva alimentació que han deixat de banda el blat (convencional) i han trobat un gran aliat en l’espelta.
L’altre dia vam fer macarrons d’espelta. Hi ha tot tipus de pasta, integral i refinada: espagueti, pasta de sopa, fideus... que permeten prescindir per complet del blat convencional.
Les persones que realment són al·lèrgiques al blat, les celíaques, no en poden consumir de cap tipus. Normalment, aquestes persones ja han estat diagnosticades i per tant saben què podem menjar i què no. Hi ha, però, un altre grup de persones, cada dia més nombrós, que sense saber-ho el que tenen és una intolerància. Aquestes persones desenvolupen petits símptomes (inflor d’estómac, males digestions, marejos, obesitat, candidiasis, etc.), que sovint desapareixen simplement deixant de consumir blat industrial i aliments refinats on n’hi ha en excés, i començant a consumir altres varietats, en forma integral o refinada però ecològica.
Hi ha molts terapeutes, nutricionistes i persones conscients de la seva alimentació que han deixat de banda el blat (convencional) i han trobat un gran aliat en l’espelta.
L’altre dia vam fer macarrons d’espelta. Hi ha tot tipus de pasta, integral i refinada: espagueti, pasta de sopa, fideus... que permeten prescindir per complet del blat convencional.
També podem aconseguir pa (si és que no ens el fem nosaltres mateixos) fet amb kamut, espelta i altres blats que, mica a mica es van recuperant després d’haver estat durant anys sense utilitzar.
El seitan és una preparat originari de la cuina de l’orient asiàtic fet a partir del gluten, la proteïna del blat i que des de fa relativament pocs anys (entre 15 i 20) l’hem incorporat a la nostra alimentació. És baix en hidrats de carboni i molt proteic però absolutament prohibit pels celíacs, en canvi pels que només tenen intolerància o els que hem decidit deixar de consumir blat convencional, també tenim seitan d’espelta.
Pel seu aspecte i textura el seitan és molt usat també en dietes de transició, és a dir, per aquelles persones que volen consumir menys carn, però els és difícil renunciar al tall o segon plat i troben en el seitan un bon substitut.
Heus aquí una recepta (l’última que he fet) de seitan. Un animo, com sempre, a ser creatius. Només us diré que es pot usar en tots els casos, com usaríeu un tall de carn: picat per fer hamburgueses, croquetes, mandonguilles o farcits, estofat per fer fricandó, a la planxa per acompanyar verdures...
Seitan d’espelta amb poma i gingebre:
Ingredients:
- Seitan d’espelta
- 1 poma
- 1 ceba
- 1 tall de gingebre fresc
- 1 cullerada de poma concentrada (o mel)
- 1 cullerada de tamari (salsa de soja)
En una paella posem un rajolí d’oli i sofregim la ceba fins que estigui tova, posem el gingebre ratllat i ho saltegem un parell de minuts. A continuació hi afegim la poma i ho deixem coure uns 3-4 minuts, seguidament posem el seitan, la poma concentrada (o mel) i ho deixem caramel·litzar durant una estoneta. Just abans d’apagar el foc hi posem el tamari.
Espero els vostres comentartis, dubtes i suggeriments.
Com sempre: Salut i bons aliments!
Hola Isabel!
ResponEliminaEl seitan l'has fet tu o l'has comprat fet?
Hola de nou, Ellen,
ResponEliminaDoncs aquest és comprat perquè és d'espeltai, en concret el comercialitza "Vegetalia", no sé si hi ha grluten d'espelta, de tota manera en el llibre "Viatge nutritiu" tenim la recepta per fer el seitan a casa, com que de moment el llibre està exhaurit, la penjaré un dia d'aquest al bloc.