Un dels grans al·licients que té viatjar, sobretot pels que ens agrada la cuina, és el de descobrir plats i receptes noves. De fet la cuina vegetariana, en general, i la meva en particular, s'inspira molt en la cuina universal. En realitat, tenint en compte que els productes en molts casos són els mateixos, el que varia és la forma de cuinar-los i de presentar-los.
 |
| Autèntic mercat marroquí |
Aquest any hem estat voltant pel Sud del Marroc on hem gaudit de l'hospitalitat i l'amabilitat dels seus habitants i hem comprovat, un cop més, la dificultat que representa viure en un país, naturalment ric en recursos però deixat i abandonat per la mà de l'home poderós (Déu?) el qual només inverteix en allò que li pot donar poder i riquesa. Hem vist pobles en ple desert on la vida, a ulls nostres, és tremendament difícil, amb carrers sense urbanitzar, sense aigua corrent, en molts casos, plens de sorra i pols... però també hem vist l'orgull dels seus habitants per la terra que els ha vist nèixer. Allà on nosaltres veiem pobresa i una vida dura i sacrificada, ells hi veuen una terra meravellosa on la natura es manifesta amb tota la seva força.
Viatjar ajuda a comprendre el fort arrelament que hom té pel lloc on ha nascut. Emigrar, en la majoria dels casos, no és un acte voluntari d'abandonar les arrels per descobrir llocs millors, és un acte, dolorós, de pura subsistència.
Serveixi doncs aquesta entrada blocaire, com a homenatge als milers de marroquins i marroquines que es veuen obligats a viure lluny del seu país.
Tot i que la cuina marroquí és molt més rica que tot això, intentaré reproduir les receptes de dos dels plats més significatius del país: Tajine de verdures adaptada i amanida marroquí.
 |
| Tajines de fang |
 |
| Cuinant tajines en ple Atles |
El tajine, és un recipient generalment de fang, tot i que també pot ser d'alumini, que s'utilitza per cuinar les viandes. Com a vegetarians, evidentment nosaltres només en vam menjar de verdures però, val a dir que totes les que vam tastar eren diferents.
El meu primer pensament va ser el de comprar-me'n un però després, el sentit comú em va fer veure que intentar viatjar amb un recipient d'aquestes característiques era una mica arriscat (sobretot pel recipient), la qüestió és que quan vam arribar a casa el primer que vaig fer va ser preparar-ne un amb l'olla de fang de tota la vida i la veritat és que el resultat també va ser excel·lent.
Com us he dit, cada tajine és diferent, depenent de les verdures que hi vulguem posar, per ex. a la foto, veureu que hi ha mongeta tendra i pèsols però jo, com que ja no tenim pèsols frescos i en canvi tenim pebrots i albergínies, doncs hi vaig posar aquests productes, tant és, el que compta és la forma de preparar-ho i... això sí... les espècies, podeu trobar un bon "ras el hanout" (barreja d'espècies marroquines) fàcilment, si no, es pot substituir per una mica de comí, pebre negre i un polsim de curri...
Els que em coneixeu ja sabeu com m'agrada cuinar amb espècies així que vaig gaudir de valent comprant-ne un petit assortit en un mercat tradicional d'un poblet molt a prop del desert.
 |
| El venedor m'explica, en un castellà perfecte, les virtuts i els usos de cada espècie |
 |
| Muntanyes d'espècies |
Ingredients: (els que vaig fer servir jo)
- Una ceba grossa
- Un pebrot vermell
- Un pebrot verd
- Una albergínia
- Quatre pastanagues
- Dues patates grosses
- Un tomàquet madur gros
- Olives verdes
- Sal
- Oli d'oliva
- Una cullerada de "Ras el hanout"
- Aigua
- Herbes aromàtiques
En aquest cas és (gairebé) imprescindible cuinar en una cassola de fang per aconseguir la màxima similitud. Si tenim el tajine, millor que millor...
Preparació:
Tallarem la ceba i els pebrots en juliana i les patates, l'albergínia i els tomàquets a rodanxes. La pastanaga la podem tallar longitudinalment.
Posem un rajolí d'oli a la cassola, llavors hi posem la ceba i la deixem caramel·litzar una estoneta, hi afegim les espècies i remenem bé perquè no se'ns cremin, també hi posarem els pebrots i els courem un parell de minuts amb la ceba. A continuació, i aquí rau la diferència, anirem posant la resta d'ingredients tot fent pisos. Primer hi posarem les patates, després les pastanagues i l'albergínia i finalment el tomàquet. Per sobre de tot hi posarem les olives.
Quan ja ho tinguem muntat hi afegim un got d'aigua i deixem que arrenqui el bull, llavors ho tapen i amb el foc ben suau i sense remenar en cap moment, deixem que les verdures s'impregnin del sofregit de ceba i de les espècies. Si cal (he vist que ells ho fan sense cap problema) hi podem afegir més aigua fins que les verdures estiguin ben cuites. Si ens quedéssim sense aigua se'ns podria enganxar tot al fons de la cassola. De fet, n'he menjat alguna amb una mica de crosta, com de vegades passa amb la nostra paella, i si no s'ha cremat molt, com que al fons hi ha la cebeta caramel·litzada, també està boníssim.
 |
Un dels tajins que vam menjar al Marroc
Com veieu, per decorar hi ha una pruna seca i unes herbes aromàtiques fresques pel damunt. Jo hi vaig posar coriandre i menta, dues de les que s'utilitzen moltíssim al Marroc.
Ja veieu, les verdures es podem adaptar segons la temporada i el sofregit... umm! estic pensant en posar-hi unes pansetes i pinyons...
Queda pendent l'amanida però per avui ja n'hi ha prou.
Espero que us agradi!
|
