dimarts, 1 de març del 2011

Criteris de justícia social

Fins ara he exposat dos dels tres objectius, o criteris de valoració, a l’hora d’escollir uns determinats productes o tipus d’aliments: Triem productes biològics per la salut del nostre organisme; ecològics (de proximitat, de temporada i sostenibles) també per la salut del planeta. Què passa però amb la comercialització d’aquests productes? 

GRANS SUPERFÍCIES O COOPERATIVES DE CONSUMIDORS

Dos models oposats de consum. Com ja sabeu molts dels que em seguiu a través d’aquest bloc, jo pertanyo a la cooperativa de “consumidors de productes ecològics i consum responsable Cydonia” (aviat escriure sobre les cooperatives i el seu funcionament) Els socis de Cydonia, juntament amb les més de 150 cooperatives o grups de consum de Catalunya hem triat un model alternatiu que, no només ens permet saber d’on venen els nostres productes i com han estat conreats, sinó també com es comercialitzen. Amb això intentem aconseguir una relació comercial justa entre el productor i el consumidor.

Moltes famílies ja hem optat per consumir el màxim de productes necessaris per la nostra alimentació procedents de la cooperativa. En aquelles que ja portem anys de bagatge, disposem del 100% dels productes bàsics d’alimentació, així com de productes d’higiene personal i de neteja de la llar. 

Penso que ens pot ser útil a tots, i ens ajudarà a decidir, si ens aturem a pensar què representa socialment comprar a les grans superfícies, més enllà de l’enganyifa dels productes que s’hi venen ja que la majoria tenen un nivell nutritiu pràcticament inexistent i, en canvi, estan plens d’additius diversos que desnaturalitzen qualsevol aliment.

A les grans superfícies hi trobem de tot, durant tot l’any però si com a consumidor responsable volem saber on, com i qui ha produït un determinat producte ens trobem que molt sovint és impossible d’esbrinar, no només l’origen, sinó també tots els processos a que han estat sotmesos, i el més important, no sabem en quines condicions socials i laborals han estat produïts. Ens preguntem per què els productes són molt més econòmics, tot i venir de molt lluny, que als petits comerços? La resposta és evident, la gran capacitat que tenen aquests macro comerços per aconseguir preus irrisoris a costa d’explotar els productors. 

La gran superfície no està al servei del consumidor sinó que vulnera els seus drets i altera els seus hàbits de consum en funció dels interessos monetaris de màxima i ràpida rendibilitat.

Som conscients que l’alimentació a nivell mundial està en mans de les grans multinacionals de la indústria agroalimentària i que, en definitiva aquestes “quatre” multinacionals decideixen quins productes s'han de consumir a tot el món?

Ens imaginem els pagesos i productors del nostre país (els pocs que queden) intentant posar al mercat els seus productes a un preu just, que a ells els serveixi per viure dignament i al consumidor per gaudir d’un producte de qualitat, com fem a les cooperatives? Què ha passat amb les parades que, fins no fa massa, hi havia a tots els mercats on els mateixos pagesos i pageses venien els productes que havien collit el dia abans o el mateix dia? Doncs és ben senzill, la societat ens empeny a comprar com més barat millor. Si al súper tenen taronges a meitat de preu per què he de comprar-les més cares en un petit comerç de barri o en una cooperativa?

Com és que avui en dia hi ha 925 milions de persones malnutrides o que directament passen gana,  segons la FAO, Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació, 75 milions més que abans de la crisi i mai abans s’havien produït tants aliments al món?

Si ens fem aquestes preguntes, forçosament trobarem les respostes i voldrà dir que tenim consciència que “volem” decidir que volem una societat més justa.

Us faig un petit apunt del que és la sobirania alimentària.

La sobirania alimentària és el DRET dels pobles, dels seus països o unions d’estats a decidir la seva política agraria i alimentària.

La sobirania alimentària inclou:

-     Prioritzar la producció agrícola local per alimentar la població.
-  L’accès dels camperols i les camperoles, i dels sense terra, a la terra, l’aigua, les llavors i el crèdit. D’aquí la necessitat de reformes agràries, de la lluita contra els OGM (Organismes Genèticament modificats), per al lliure accés a les llavors i de mantenir l’aigua en la seva qualitat de bé públic que es reparteixi d’una forma sostenible.
-     El dret dels camperols a produir aliments i el dret dels consumidors a poder decidir allò que volen consumir i com i de quina forma es produeix.
-     El dret dels pobles a protegir-se de les importacions agrícoles i alimentàries massa barates.
-     Uns preus agrícolas vinculats als costos de producció: és possible sempre que els països o unions tinguin el dret de gravar amb impostos les importacions massa barates, que es comprometin a favor d’una producció camperola sostenible i que controlin la producció en el mercat interior per evitar uns excedents estructurals.
-     La participació dels pobles en la definició de la política agrària.
-     El reconeixement dels drets de camperols i camperoles que desenvolupen un rol essencial en la producció agrícola i en l’alimentació.

D’on neix el concepte de sobirania alimentària? El concepte de sobirania alimentària va ser desenvolupat per Via Campesina i traslladat al debat públic amb motiu de la Cimera Mundial de l’Alimentació del 1996, i ofereix una alternativa a les polítiques neoliberals. Des d’aleshores, aquest concepte ha esdevingut un tema cabdal del debat agrari internacional, fins i tot en el si d’instàncies com les Nacions Unides.

Tot i que en principi semblaria que aquests conceptes estan pensants per productors de països del Sud on en molts casos ja s’estan duent a terme gràcies a cooperacions internacionals, són conceptes perfectament aplicables a les nostres polítiques agràries i pels quals hauríem de lluitar tots, els productors i els consumidors.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada