divendres, 25 de febrer del 2011

TOFU

El tofu, podríem dir que és una una mena de formatge que s’elabora a partir de la llet de soja. És una gran font de proteïnes vegetals, per la qual cosa, juntamenent amb el seitan, resulta un bon aliment de substitució per aquells  que  volen iniciar un canvi d'alimentació i deixar de consumir exclusivament proteïnes d'orígen animal.  També conté lecitina, que ajuda a regular els nivells de colesterol. 
És d'orígen xinès i fins fa ben poc només es consumia a països orientals, on es consumeix en gran quantitat. A l'última dècada però, als països occidentals s'ha fet una gran difusió dels avantatges que representa el consum de soja, tant de llet com de tofu, per resoldre els problemes hormonals de la dones en iniciar la menopausa, això es deu als fito estrògens que conté, però, precisament per aquests components també resulta molt controvertida ja que consumida en grans quantitats pot afectar el sistema hormonal a totes les edats, per tant, com qualsevol aliment, tot i els seus avantatges, cal consumir-lo amb moderació. 
La llet de soja pot substituir perfectament la llet de vaca, no només per als que no toleren la lactosa sinó també per aquells que han optat per no consumir cap aliment d'origen animal. Amb la llet de soja (com amb altres llets vegetals) es poden preparar, salses, beixamels, postres, etc, que anirem veient mica a mica. Avui us en presento un parell.



TOFU AMB CEBA I ALGA HIJIKI
INGREDIENTS:

-        2-3 cebes
-        1 paquet de tofu
-        Un grapadet d’algues Hijiki
-        1 gra d’all
-        Pinyons
-        Julivert
-        Vi blanc (opcional)

En primer lloc posarem les algues en remull una mitja hora. Mentrestant tallarem la ceba en juliana fineta i la sofregirem amb una mica d’oli. Quan la ceba estigui confitada però abans de que agafi color, hi afegirem el tofu tallat a daus i ho saltejarem uns minuts més, llavors escorrerem les algues i les afegirem a la cassola. Ho deixarem coure uns 10 minuts més.
En un morter hi picarem l’all, el julivert i els pinyons i, si decidim posar-hi vi n’hi posarem mitja taceta.
Ho aboquem a la cassola i ho deixem fins que s’evapori l’alcohol.


MAIONESA “BASE” DE TOFU
INGREDIENTS:

-        Un bloc de tofu fresc
-        Un gra d’all
-        Un rajolí d’oli d’oliva
-        Un rajolí de tamari (o una culleradeta de miso)
-   
Esmicolarem el tofu i el batrem amb la resta d’ingredients fins que aconseguim la textura que més ens agradi.

Aquesta maionesa l’anomeno “base” perquè a partir del tofu i l’oli d'oliva, s’hi poden posar altres aliments per variar la textura i el sabor, per ex. s’hi pot posar remolatxa, que a més dóna un color vermell molt interessant, també s’hi poden posar herbes aromàtiques,  espècies, algues, etc... com sempre deixo espai per la imaginació i l’experimentació que al capdavall, és el més divertit i interessant.



dimecres, 23 de febrer del 2011

Curs 'Cuina de primavera amb criteris ecològics i solidaris' a XCS

Xarxa Consum Solidari Desprès de l'èxit del curs realitzat la tardor passada a Sant Antoni,  hem decidit repetir el curs per poder atendre la creixent demanda. Per facilitar l'assistència de  gent  nova, aquesta vegada el farem a Ciutat Vella. El curs consistirà en cinc sessions que es realitzaran els dimecres 16, 23 i 30 de març i 6 i 13 d'abril  de 19 a 21 hores a un local proper a la nostra botiga de Ciutat Vella (comunicarem a les persones assistents l'emplaçament concret). El curs vol ajudar a conèixer les propietats dels cereals, llegums, espècies i productes de temporada per treure'n el màxim de profit i aprendre a cuinar en el dia a dia plats senzills però deliciosos i saludables.
Professora: Isabel Celma, coautora del llibre 'Viatge nutritiu'. Preu: Socis/es de la Xarxa de Consum Solidari: 40 euros / No socis: 60 euros (el preu inclou les classes i els productes i materials utilitzats). Curs limitat a 15 places. Inscripció prèvia escrivint a activitatsxcs@gmail.com

dimarts, 22 de febrer del 2011

CRITERIS NATURISTES.


“Que et teu aliment sigui la teva única medicina, i que la teva medicina sigui el teu únic aliment” deia Hipócrates. 

El naturisme es val d’allò que li proporciona la natura per prevenir, sostenir i si convé reparar la salut, aprofitant la “Vis Natura Medicatrix” o força de la naturalesa humana per a potenciar l’auto curació. El cos humà té una gran capacitat de regeneració però cal estar alerta i saber què ens demana, evitant tota agressió química innecessària que destrueix de forma directa i continuada qualsevol resposta immunitària per deixar pas a l’afebliment de tot el sistema. La nutrició natural vegetariana, així com l’aire, l’aigua, el sol, la terra i les plantes en són els elements necessaris.

Optar per una dieta vegetariana-naturista, ecològica, macrobiòtica, o qualsevol altra que se surti dels cànons preestablerts, és en sí mateix una filosofia de vida. És tenir la necessitat vital de fer un canvi, de decidir per un mateix, de “prendre consciència del que realment volem” de no separar el COS de la MENT, de L’ÀNIMA en definitiva.

L’ésser humà és un tot indissoluble: SOM EL QUE MENGEM, EL QUE PENSEM I sobretot, depenem de L’ACTITUD que tenim envers la vida. L’organisme és un veritable laboratori químic que es nodreix constantment d’allò que rep de l’exterior, però també dels estímuls que se li donen al cervell.

Una poma ecològica, menjada a corre-cuita, o mentre tenim una forta discussió amb algú, no només no ens farà profit sinó que ens pot causar un fort malestar físic. Ens passarà el mateix, tot i que estiguem tranquil·lament asseguts en una bona taula amb bona companyia, si el nostre àpat consisteix en una barreja inadequada d’aliments o si mengem desmesuradament.


Quan tenim una malaltia més o menys greu, ens aturem, observem els símptomes i busquem ajuda, però massa sovint ens habituem a conviure amb petites molèsties que no tenen importància però que a la llarga són, precisament, les que ens poden fer emmalaltir.
Com podem saber si el nostre organisme està funcionant correctament si aparentment no tenim cap disfunció greu o cap malaltia diagnosticada?

Alguns dels símptomes inequívocs d’una mala alimentació, i per tant d’una mala salut són: 

-     Restrenyiment (cal tirar de la cadena cada dia)
-     Diarrea
-     Femtes fètides
-     Gasos, inflor, cremor d’estómac
-     Digestions lentes o pesades
-     Llengua blanquinosa
-     Mal alè
-     Hemorroides sagnants
-     Nàusees
-     Vòmits
-     Erupcions cutànies
-     Mal de cap
-     Irritabilitat
-     ...
Les principals causes de tots aquests trastorns es deuen, principalment, a una mala alimentació i sovint, a una combinació inadequada dels aliments que afavoreix la putrefacció i la fermentació dins el sistema digestiu. La sang absorbeix les toxines que es formen a l’intestí i obliga l’organisme a expulsar-les de forma agressiva i violenta; aquesta és la causa i l’inici de moltes malalties.

Qualsevol trastorn físic, anímic o emotiu, és sempre una gran oportunitat per aturar-nos a pensar què estem fent malament, i si volem ser part activa de la nostra salut o ja ens està bé ser mers pacients i que sigui algú altre que decideixi per nosaltres. 


MARINAT DE CARXOFES

INGREDIENTS
-        Carxofes ben tendres
-        Ceba tendra
-        Olives negres
-        Sal
-        Pebre
-        Herbes aromàtiques al gust
-        Oli d’oliva
-        All (opcional)
-        Vinagre de mòdena (opcional), o llimona
-        Tamari


Netejarem les carxofes i traurem les fulles més dures, les tallarem en juliana ben fineta i les posarem en un bol, si no volem que se’ns tornin negres les ruixarem amb llimona. Tallarem la ceba tendra a rodanxes ben petites. En un recipient a part barrejarem la resta d’ingredients fins tenir-los ben emulsionats, a continuació cobrirem les carxofes i hi posarem les olives, ho remenarem tot de tant en tant i ho mantindrem com a mínim un parell d’hores abans de servir-ho.
Aquest marinat fet amb carxofes és eminentment d’hivern, ara bé, a l’estiu podem fer-lo amb carbassó, ceba i xampinyons, pastanaga... tot tallat ben primet, queda deliciós

dilluns, 21 de febrer del 2011

FELICITATS ESTÈVIA!



Ahir diumenge es va fer la inauguració oficial de la més jove de les "Cooperatives de consumidors de productes ecològics i consum responsable" ESTÈVIA. Com que es pot dir que és una germana petita de la ja veterana "Cydonia" ens hi van convidar. Està situada al carrer Ferrocarril del barri del Poblenou, amb ella ja som tres les cooperatives al nostre estimat barri.

Els cartells penjats a les parets de la cooperativa, amb diferents propostes de logos, mostren que encara estan a les beceroles i que a tots els seus cooperativistes els uneix una gran il·lusió per endagar un dels projectes socials, que en molts i molts casos és ja una realitat, i que, sens dubte, ajuden a la veritable transformació social, convertint-la en més humana, més propera i més coherent. 

Us desitjo tot l'entusiame, tota la participació i tot el compromís que comporta la conscienciació del Consum  responsable i de la Justícia social. 

Per recordar els orígens més propers de la paraula "Estèvia" he pensat que ens podria servir d'excusa per retre un homenatge al gran pagès i activista Josep Pàmies, aquest vídeo que ha estat elaborat amb l'ajuda de SOM LO QUE SEMBREM, DOLÇA REVOLUCIÓ i el mateix JOSEP PÀMIES i que ens explica les virtuds i vicissituds d'aquesta petita però poderosa planta anomenada estèvia.

JOSEP PAMIES - EL PAGÈS DE LA STEVIA

divendres, 18 de febrer del 2011

“El FSM és important per articular resistències al capitalisme”

Carbassa al forn, amb espècies


INGREDIENTS:

- Carbassa
- Un polsim de sal
- Un rajolí d'oli
- Curri
- Comí
- Clau
- Gingebre
- Canyella
- ...

Es talla la carbassa a talls no molt gruixuts i es col·loca en una safata de forn (si ho cobriu amb paper vegetal o utilitzeu un recipient apropiat per fer papillote, millor) s’hi tiren les espècies (en pols) per sobre i un rajolí d’oli. Per descomptat que s’hi podem posar les espècies que més ens agradin.
És ideal per acompanyar, quinoa, mill, arròs o qualsevol cereal.

dimecres, 16 de febrer del 2011

Arcadi Oliveres parla sobre el decreixement

La nostra societat està malalta

Els que ens considerem naturistes, pensem que si el nostre organisme es queixa, emmalalteix, la primera cosa que hem de fer és aturar-nos i pensar què estem fent malament: com ens alimentem, amb quin nivell d'estrès vivim, quin és el grau de satisfacció en la nostra manera de viure, etc. Aquesta valoració, si la fem conscientment, ens ha de fer adonar que potser l'únic remei als nostres mals és una profunda transformació i, sobretot, ens ha de fer veure que no hauríem de tornar a caure en els mals hàbits que ens han fet emmalaltir.
Podríem aplicar aquests símils a la nostra societat? Podrien els nostres governants aturar-se a pensar que potser aquesta crisi mundial, provocada per un capitalisme desaforat, que s'ha sortit de mare, no és més que un símptoma que ens indica que, efectivament, la nostra societat està malalta i que hauríem de canviar alguna cosa i no repetir els mateixos patrons?
Afortunadament, cada dia hi ha més veus crítiques que contrastren amb el pensament únic que se'ns imposa a través dels mitjans oficials i oficialistes i més col·lectius socials que treballen en el camí d'un canvi profund de la nostra societat.
Un dels objectius d'aquest bloc és, precisament, anar esmentant mica a mica, molts d'aquests col·lectius i models de transformació per ajudar, si més no, a donar a conèixer alternatives.
Vaig voler començar per la banca ètica com a alternativa a la banca convencional (un dels grans mals de la nostra societat). Us animo, si més no, a dedicar-hi uns minuts a recórrer els diferents webs on s'expliquen els objectius i la finalitat de cadascuna d'elles i que són ja una realitat a casa nostra.
Avui us adjunto un vídeo de l'Arcadi Oliveras, una de les veus més crítiques i més assenyades que tenim al nostre país, on ens parla del Decreixement. Sí, ja som molts els que pensem que la nostra societat no pot créixer més, no ha de créixer més. Estem esgotant el planeta de recursos i ens estem creant falses necessitats materials cada dia. Ens cal realment tot el que tenim?  Espero que ens ajudi a tots plegats a reflexionar.
Si us ha interessat el tema, us animo a llegir l'entrevista de Serge Latouche, veritable pare del Decreixement, seguint el bloc del COOP'57 que trobareu als blocs que jo segueixo.



dimarts, 15 de febrer del 2011

Crema de coliflor amb ametlles crues

INGREDIENTS
-     1 coliflor
-     1 ceba
-     Un bon grapat d'ametlles crues
-     Oli
-     Sal
-     Pebre
-     Nou moscada



En una olla hi posem un rajolí d’oli. Hi tirem la ceba tallada i la saltegem un parell de minuts, a continuació hi afegim la coliflor i ho deixem coure un parell de minuts més. Llavors hi posem l’aigua suficient perquè ho cobreixi tot i ho deixem bullir uns 20-25 minuts, hi posem sal, pebre i nou moscada al gust i les ametlles crues i seguidament ho triturem.

dilluns, 14 de febrer del 2011

BLOG O BLOC?

He observat algunes divergències a l'hora d'escriure el mot BLOC/G. Des del primer moment jo he utilitzat la fórmula BLOC, no obstant,  m'he entretingut en la tasca engrescadora de cercar la "normalització" i heus aquí el resultat:

Segons la Neoloteca del TERMCAT, centre de terminologia de la llengua catalana, creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans.
La definició de la paraula bloc és la següent:

Pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.


Segons el Diccionari General de la Llengua Catalana:
bloc
[de l'angl. blog, simplificació de weblog, comp. de web 'xarxa' i log, reducció de logbook 'quadern de bitàcola']
 
m INFORM Pàgina web, generalment de caràcter personal, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.

blocaire
m i f INFORM Persona que gestiona un bloc o que és aficionada a navegar per aquest tipus de pàgines web.

Aquesta blocaire seguirà utilitzant el mot bloc i us anima a fer-ho també a tots vosaltres.



divendres, 11 de febrer del 2011

Truita de faves

Heu tastat mai truita més bona?
Aquesta setmana a Cydonia, la cooperativa de consumidors a la qual pertanyo, han arribat les primeres faves tendres, tendres i petitones, les millors per preparar una de les truites més bones que jo mai hagi menjat.
Aquesta truita me la va ensenyar a fer la Gene, l'única mestra cuinera que he tingut a la meva vida i a qui dec molta, molta de la saviesa culinària que he anat adquirint amb els anys. Gràcies, Gene!

INGREDIENTS:



Com podeu veure només ens calen, faves tendres, un parell d'alls tendres i una ceba tendra (tot tendra, ja ho veieu).

Ho tallem tot a rodanxes ben petites i ho passem per la paella amb un rajolí d'oli. Si durant els primers cinc minuts ho tapem, se'ns courà més fàcilment amb el propi suc de les faves. Després ho destapem i ho deixem coure fins al punt que ens agradi més.

Ho barregem amb els ous i....

Aquest és el resultat.
BON PROFIT!

dijous, 10 de febrer del 2011

Banca ètica i economia social

Creiem que no hi ha res a fer, que no podem lluitar contra la crisi, una crisi que com tothom sap ha estat gestada pels grans governants mundials anomenats banquers?
Sabem què es fa amb els nostres diners?
Afortunadament, cada dia  som més els que ens plantegem alternatives als corrents que se'ns imposa. Una alternativa real i transformadora i de justícia social. Si volem saber què es fa amb els nostres diners i quin món ajuden a construir, comencem per conèixer altres realitats.
En el nostre país tenim entitats bancàries que treballen des de l'ètica i la justícia social:

http://www.fiare.org/
http://www.oikocredit.cat/
http://www.triodos.es
http://www.coop57.coop/

Cadascuna amb unes característiques diferents però amb un objectiu ben clar: NO ESPECULAR NI CREAR FALSES ECONOMIES

Dinero y Conciencia - Clip

dimecres, 9 de febrer del 2011

Flam de mill i brócoli

Ingredients:
-     Dues tasses de mill bullit
-     Una ceba
-     Un porro
-     Un brócoli petit
-     Un bon tall de carabassa
-     Una remolatxa
-     Un polsim de sal
-     Pebre
-     Comí... i/o espècies al gust

En primer lloc bullirem el mill (vegeu recepta de la quinoa) i el reservarem.
Tallem les verdures més aviat petites i en una cassola de ferro (la més recomanable) hi posem un rajolí d’oli i deixem que es cogui la ceba amb la cassola tapada, quan ja estigui ben tova hi afegim el porro i la resta de verdures (al gust, però sobretot que siguin de temporada). Ho salpebrem i ho deixarem coure sense destapar durant uns 10 min. O fins que les verdures agafin la consistència que ens agradi.
Si utilitzem una cassola amb tapa pesant, no caldrà que hi afegim aigua, simplement les verdures es couran amb el seu propi suc i això permetrà la conservació de totes les vitamines i minerals.
Quan ja estiguin cuites, hi barrejarem el mill, i amb l’ajuda d’algun motlle (o amb les mans) muntem el flam.
Ho podem acompanyar amb una amanida “al gust”
Els que seguiu els meus cursos ja sabeu que sempre acabo posant alguna que altra espècie a les verdures. Això fa que un mateix plat variï substancialment. Anirem veient diferents alternatives.

Criteris ecològics

Quina diferència hi ha entre una poma biològica i una poma ecològica? Tot i que normalment no es fa aquesta diferenciació, personalment crec que és de vital importància tenir-ho clar.
Una poma biològica és aquella que ha estat conreada de forma natural, sense pesticides, herbicides, abonaments químics, etc, i respectant el seu cicle vital. Aquesta poma és perfecta per la salut del nostre organisme “individual”. Si s’ha conreat a centenars o milers de quilòmetres, seguirà essent biològica però deixarà d’ésser ecològica.
Avui ens ocuparem de la salut, no només individual, no només de l’ésser humà, sinó també i sobretot, del planeta.
PENSA GLOBALMENT, ACTUA LOCALMENT. Aquesta frase tan famosa entre els ecologistes dels anys 70, avui en dia té més vigència que mai, si bé i per desgràcia ha guanyat el “Pensa localment i individualment i actua, i sobretot destrossa, globalment”.

Els monocultius massius a escala mundial, estan aniquilant de forma imparable, l’equilibri ecològic i natural de la Terra per deixar pas a una lluita aferrissada de “poder” entre l’home i la natura. En destrossar la biodiversitat calen mesures dràstiques. Si no ens avenim a les lleis naturals, si creiem que les podem superar amb enginys moderns i fer-nos amb el control de la Terra, ens hem de desfer de tot allò que ens fa nosa. Cal uniformar els cultius arreu del món. S’han d’aniquilar les espècies autòctones. Calen milers de tones de productes químics per aniquilar plagues i males herbes. S’han de talar cada cop més boscos per fer-ne pastures. S’han de fabricar pinsos energètics (sovint amb carn de la seva mateixa espècie) perquè els animals engabiats s’engreixin ràpidament i poder-los sacrificar el més aviat possible.
L’escalfament global i el canvi climàtic és un fet. Hi ha moltes i moltes causes que ho provoquen: des de la despesa energètica incontrolada dels països industrialitzats a la mala utilització dels recursos naturals. I, sobretot, a la malentesa globalització que lluny d’apreciar i potenciar les diferències culturals, així com la sobirania alimentària (en parlarem en l’apartat de justícia social) de cadascun dels pobles de la Terra, pretén uniformar, primer espoliant els països pobres i després exigint-los les mateixes normes de conducta i de pensament.
Per què s’importen pomes de Xile o taronges d’Argentina cap a Europa mentre els pagesos autòctons dels països on tradicionalment s’han cultivat aquests productes han d’abandonar els seus conreus? Els d’aquí perquè no els surt a compte, els paguem uns preus irrisoris per les seves collites, els d’allà perquè els és més rendible abandonar els seus camps i cultivar pels rics. Quina despesa energètica representa aquest desgavell? Quina destrossa ecològica comporta aquesta malentesa globalització?
Entenem doncs, que consumir productes propers i de temporada és imprescindible per criteris naturistes però més, si cal, per criteris ecològics.