Albergínies marinades

Albergínies marinades

Els que vivim a ciutat, tot i tenir la sort de poder consumir productes ecològics i de temporada, no sempre podem gaudir de varietats d'aquelles que en podríem dir "ancestrals". Amb sort, encara se'n troben a mercats locals de ciutats o pobles. Per exemple quan visito el mercat setmanal d'Olot, que ho faig sovint, hi trobo una gran varietat de patates, de vegades n'he comptat fins a 6 tipus diferents en una mateixa parada, o quan he viatjat a València, m'he quedat enamorada de la gran varietat de bajoques que hi ha, varietats que a Barcelona, són gairebé impossibles de trobar. Tot i que, afortunadament, cada dia hi ha més pagesos disposats a recuperar el conreu de varietats autòctones.

Bajoques al mercat de València

Aquesta setmana però, a través d'un amic de Cydonia, en Javi, ens han arribat uns productes de la comarca de la Safor (València) que ens han fet molta il·lusió, alguns perquè són varietats no gens comuns a les nostres contrades (i sobretot als nostres mercats) com ara les albergínies de boli (crec que en diuen així), que algunes no són més gruixudes que un dit gros i que jo, no havia vist mai a la vida, d'altres, com les ocres, que no són ben bé de la nostra cultura però que mica a mica, gràcies a la diversitat ètnica i cultura, ja es troba amb certa facilitat.

Albergínies "de boli", ocres, nyores fresques i pebrera (pebrots) vermella.

Amb les albergínies, aprofitant que són de les últimes que ens arribaran, n'he fet un marinat que normalment faig amb les albergínies diguem'he normals però que amb aquestes ha quedat boníssim.

Ingredients:

• Albergínies (la varietat que tingueu a mà)
• Oli d'oliva 
• Vinagre (pot ser balsàmic)
• All picat
• Herbes aromàtiques fresques (jo hi he posat, julivert, orenga i alfàbrega)
• Sal
• Pebre

Preparació:

Primer de tot cal tallar l'albergínia longitudinalment i fer els talls a la mida que més ens agradi, després tenim dues opcions, o bé la passem per la paella amb un rajolí d'oli i la fem banda i banda, fins que estigui cuita, o bé la posem al forn. Jo he triat aquesta última perquè no s'ha d'estar tant a sobre i, a més, no cal utilitzar tant d'oli i per tant és més saludable. 

Per fer-les al forn, he untat la base de la safata amb oli perquè no s'enganxessin. Com que aquestes en concret són molt petites, les he tingut dotze minuts al forn a 200º (dalt i baix). Si feu les convencionals, necessitareu uns 20-25 minuts, dependrà de la grandària de l'albergínia.

Un cop cuites, caldrà posar-les en un recipient i anar fent capes, una d'oli i una mica de vinagre al fons del recipient, i una d'albergínies, després més oli i vinagre, sal, pebre, l'all picat i les herbes aromàtiques també picades i així fins que s'acabin els talls d'albergínies.

Les albergínies no han de quedar sumergides en oli però sí que han d'estar força "amanides".

Si les voleu conservar, caldrà que utilitzeu pots de vidre esterilitzats i, llavors sí, cobrir la darrera capa amb força oli.

Aprofiteu ara que encara tenim albergínies!!

Nous cursos, noves activitats, noves receptes!!

Després de dos mesos llargs de descans "merescut", és hora de posar en marxa aquesta nova etapa. 

Vull disculpar-me i alhora donar les gràcies, a totes i tots aquells que heu anat visitant el bloc durant l'estiu i us heu trobat que no hi havia novetats. Espero seguir comptant amb tots vosaltres!!! 

El curs passat va ser molt intens pel "Viatge nutritiu" tant pel que fa referència a la tercera edició del llibre imprès amb  "Icària edicions" com als Cursos de cuina agroecològica i trobades d'Intercanvi de Sabers i sabors amb la "Xarxa de consum solidari", a més dels Cursos de cuina eficient i saludable amb "René+que electrodomèstics"

L'estiu ha servit, precisament, per preparar a consciència, els nous cursos i activitats que començaran a partir d'Octubre. També està previst fer una presentació del llibre i una nova edició (la 2ª) de l'Intercanvi de sabers i sabors. Com veieu ens espera una tardor ben moguda.

Mica, a mica, us aniré posant al dia de tot plegat però avui, i per animar-vos a cuinar (i de passada a que us apunteu als cursos:), us deixo una petita mostra del que es cuina a casa meva. Espero que us agradi.

Crema d'albergínies:

Ingredients:

 - Dues o tres albergínies
 - Una ceba
 - Un porro
 - Una patata
 - Un rajolí d'oli
 - Un bri de sal
 - Caldo de verdures 
 - Dues cullerades de iogurt natural de soja

Pelem les albergínies i la patata i les tallem a daus. La ceba i el porro, els tallarem a mitges llunes.

En una cassola amb un rajolí d'oli hi posem la ceba i el porro. Ho salem i ho deixem coure uns minuts, llavors hi afegim l'albergínia que la deixarem coure fins que també estigui una mica tova, a continuació hi posem la patata, ho remenem tot ben bé i seguidament hi afegim el caldo (si no en tenim de preparat hi podem posar una pastilla de caldo, sempre que sigui de procedència ecològica i sense sal afegida) i ho deixem bullir uns 20 minuts. Abans de triturar-ho per convertir-ho en una crema, hi afegim les dues cullerades de iogurt de soja.

En aquest cas jo tenia un paté de pebrot escalivat, que vaig posar-hi per sobre. També s'hi podria posar llavors de sèsam o qualsevol altre "atrezzo" que us vingui de gust.

Proveu-la, és deliciosa i molt fàcil de fer!!



Hamburguesa amb samfaina i shiitakes:

Ingredients:

 - Una hamburguesa vegetal per persona
 - Una ceba
 - Pebrot vermell

 - Pebrot verd

 - Carbassó

 - tomacons "xerri"

 - Bolets shiitake (o xampinyons, si no en tenim)

En una paella, sense teflon, és clar, hi posem un rajolí d'oli i hi sofregim la ceba (les paelles amb revestiment ceràmic, necessiten molt menys oli que les convencionals), quan estigui una mica tova hi afegim els pebrots, els deixem un parell de minuts i hi afegim  els carbassons, ho deixem sofregir uns minuts, fins que agafi una mica de color, hi posem els shiitakes, talladets i llavors hi posen les hamburgueses i els tomacons (o xerri), hi donem un parell de voltes, just perquè les hamburgueses s'escalfin, i ja ho podem servir.

Com podeu veure, aquestes hamburgueses són "preparades". Tot i que en general me les faig jo a casa, de tant en tant no està malament utilitzar-ne de les que venen ja fetes, això sí, sempre que tinguem molt clar la seva procedència i la seva elaboració. En aquest cas, són hamburgueses de tofu, misso i cereals de "Vegetàlia". No, si al final els de Vegetàlia m'hauran de pagar per la propaganda que els faig...