dijous, 10 d’octubre de 2013

Albergínies marinades


Albergínies marinades
Els que vivim a ciutat, tot i tenir la sort de poder consumir productes ecològics i de temporada, no sempre podem gaudir de varietats d'aquelles que en podríem dir "ancestrals". Amb sort, encara se'n troben a mercats locals de ciutats o pobles. Per exemple quan visito el mercat setmanal d'Olot, que ho faig sovint, hi trobo una gran varietat de patates, de vegades n'he comptat fins a 6 tipus diferents en una mateixa parada, o quan he viatjat a València, m'he quedat enamorada de la gran varietat de bajoques que hi ha, varietats que a Barcelona, són gairebé impossibles de trobar. Tot i que, afortunadament, cada dia hi ha més pagesos disposats a recuperar el conreu de varietats autòctones.

Bajoques al mercat de València
Aquesta setmana però, a través d'un amic de Cydonia, en Javi, ens han arribat uns productes de la comarca de la Safor (València) que ens han fet molta il·lusió, alguns perquè són varietats no gens comuns a les nostres contrades (i sobretot als nostres mercats) com ara les albergínies de boli (crec que en diuen així), que algunes no són més gruixudes que un dit gros i que jo, no havia vist mai a la vida, d'altres, com les ocres, que no són ben bé de la nostra cultura però que mica a mica, gràcies a la diversitat ètnica i cultura, ja es troba amb certa facilitat.
Albergínies "de boli", ocres, nyores fresques i pebrera (pebrots) vermella.



Amb les albergínies, aprofitant que són de les últimes que ens arribaran, n'he fet un marinat que normalment faig amb les albergínies diguem'he normals però que amb aquestes ha quedat boníssim.
Ingredients:
  • Albergínies (la varietat que tingueu a mà)
  • Oli d'oliva 
  • Vinagre (pot ser balsàmic)
  • All picat
  • Herbes aromàtiques fresques (jo hi he posat, julivert, orenga i alfàbrega)
  • Sal
  • Pebre
Preparació:
Primer de tot cal tallar l'albergínia longitudinalment i fer els talls a la mida que més ens agradi, després tenim dues opcions, o bé la passem per la paella amb un rajolí d'oli i la fem banda i banda, fins que estigui cuita, o bé la posem al forn. Jo he triat aquesta última perquè no s'ha d'estar tant a sobre i, a més, no cal utilitzar tant d'oli i per tant és més saludable. 
Per fer-les al forn, he untat la base de la safata amb oli perquè no s'enganxessin. Com que aquestes en concret són molt petites, les he tingut dotze minuts al forn a 200º (dalt i baix). Si feu les convencionals, necessitareu uns 20-25 minuts, dependrà de la grandària de l'albergínia.

Un cop cuites, caldrà posar-les en un recipient i anar fent capes, una d'oli i una mica de vinagre al fons del recipient, i una d'albergínies, després més oli i vinagre, sal, pebre, l'all picat i les herbes aromàtiques també picades i així fins que s'acabin els talls d'albergínies.

Les albergínies no han de quedar sumergides en oli però sí que han d'estar força "amanides".

Si les voleu conservar, caldrà que utilitzeu pots de vidre esterilitzats i, llavors sí, cobrir la darrera capa amb força oli.

Aprofiteu ara que encara tenim albergínies!!


10 comentaris:

  1. M'agraden molt les alberginies i aquestes tenen una pinta!!!
    mmmmmm dema mateix les faig!
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Hola, Rosa!! T'agradaran segur...
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Molt bona idea per aprofitar les últimes albergínies!! Es disfruta, anant al mercat, oi? Jo no puc anar al d'Olot, sinó al de Sabadell, però en gaudeixo molt! I ves per on, de vegades també hi arriben productes de València que són deliciosos.. tenim un país fantàstic, ple de productes de qualitat i, de vegades, ecològics i tot! Petons i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  4. Hola, Marina,
    Sí, anar a mercat és un plaer. Per sort a molts llocs s'estan recuperant els mercats locals on els mateixos pagesos poden oferir els seus productes, sense intermediaris i sense manipulacions, directes de la terra.
    Petons i bon cap de setmana també.

    ResponElimina
  5. Tenia unes albergínies a la nevera que ja no sabía que fer-ne. Es molt bona opció, i ben facileta!!! Per cert, que curiós la varietat de bajoca o els pebrots verds de la foto... no ho havia vist mai!

    Salut!

    ResponElimina
  6. Hola, Cris,

    A més a més de fàcil de fer ja veuràs que està boníssima! Si les fas ja ens ho explicaràs.
    Això verd de la foto no són pebrots, són ocres, unes tavelles d'orígen tropical que recorden al carbassó però són molt diferents. Es consumeixen molt a la cuina asiàtica i subtropical però aquí no són molt conegudes. Aquestes, com explico, són de la comarca de la Safor, però sé que també es conreen en molts hortets familiars de famílies nouvingudes d'altres latituds que troben a faltar els productes de la seva terra, gràcies a ells en podem gaudir nosaltres.

    Salut i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  7. Caram... no ho havia pensat mai de fer les albergínies d'aquesta manera. I imagino que es deuen poder conservar un temps en un pot a causa del vinagre i de la sal, no?

    ResponElimina
  8. Sí, si les vols conservar un temps, però, les has de cobrir amb oli.

    ResponElimina
  9. He fet las albergínies seguin las tevas indicasions y estàn bunissimes¡¡¡¡
    Les he posat menta, alfabrega, orenga y un dent d'all... bonissimes¡¡¡

    ResponElimina
  10. Eiii, que bé que les hagis fet i que t'hagin agradat, llàstima que ja s'acabin les albergínies, sort que aviat vindran les carxofes...

    Una abraçada, Carlos

    ResponElimina