divendres, 11 d’octubre del 2013

Ocres en "samfaina" i pebrots farcits



Ocres i albergínies

Ahir us parlava de les verduretes que em van arribar de la Safor, i us explicava que vaig preparar les albergínies marinades, doncs bé, avui us explico què vaig fer amb la resta.

Em venia molt de gust guisar les ocres, també se'n diuen quimbombó, de fet és com les coneixia jo fa molts anys, a través de plats exòtics, hindús sobretot, on s'utilitza molt en curris, per exemple. Si no en trobeu les podeu substituir per carabassons. 

Vaig fer una mena de "samfaina" o saltat de verduretes amb:

Ingredients:


Ingredients

  • Una ceba mitjaneta
  • Les ocres (100 gr.)
  • Una de les albergínies "boli" que em vaig reservar
  • 1 pebrot verd o vermell
  • 2 tomàquets madurs
  • Un rajolí d'oli
  • Sal
  • Pebre
  • Un polsim de pebre vermell dolç (opcional)

Preparació:

Primer tallarem la ceba en juliana (o com més us agradi), les ocres i les albergínies  a rodanxetes, si fem servir albergínies convencionals les podem tallar a daus petits com el pebrot, els tomàquets els pelarem i els tallarem a daus.

En una paella hi posarem l'oli, saltejarem (en català normatiu hauríem de dir "saltarem" però trobo que fa de mal dir) la ceba fins que estigui una mica tova però sense que agafi color, llavors hi afegirem el pebrot, l'albergínia i les ocres. Ho tindrem uns minuts a la paella i llavors hi afegirem el tomàquet. Ho salpebrem tot i ho deixem coure uns minuts més. Les verduretes han de quedar una mica "al dente".

Val a dir que, com que el que més m'agrada de la cuina és experimentar, vaig voler provar les nyores fresques com si fossin pebrots... i no va sortir bé l'invent perquè la pell és tan gruixuda que no es va coure bé, potser les hagués hagut de pelar.  Només en vaig fer servir una, així que la resta he decidit assecar-les i utilitzar-les com sempre he fet, extreient-ne la polpa (un cop rehidratades) i utilitzar-la per a salsetes com ara la de romescu, per això veureu que als ingredients hi he posat pebrot.

Per cert, us preguntareu què en vaig fer amb els pebrots /pebrera roja de la foto, doncs com que tenia una quinoa del dia abans, feta amb cebeta i espècies, els vaig farcir i els vaig fer al forn, aprofitant que ja l'estava fent servir per les albergínies. 

Evidentment els hauria pogut farcir de moltes altres coses però vaig pensar que era una manera d'aprofitar la mica de quinoa que tenia a la nevera.

Pebrots (pebrera roja) farcits de quinoa especiada
I ara sí que ja us he explicat tot el que vaig fer amb les verduretes de la Safor. 

Espero que us hagi agradat.

Gràcies Javi, i a veure si ens n'arriben més!








2 comentaris:

  1. I on trobes les ocres aquestes? Quin gust tenen? Ni n'he vist ni n'he menjades mai...
    A la samfaina jo no acostumo a posar-hi nyora, però sempre en tinc a casa seca, i li dóna un toc molt bo a tot. Potser la propera vegada en poso a la sanfaina....

    ResponElimina
  2. Hola, Marta

    Les ocres no són ben bé de la nostra cultura però ara, gràcies als hindús i pakistanesos, se'n poden trobar a moltes botigues de barri. Aquestes, com explico, són de València. El seu gust és molt suau i tenen una gelatina que ajuda a espessir salses.
    Jo tampoc no en poso mai de nyores a la samfaina, però em feia gràcia perquè aquestes eren fresques però, com també explico, no funcionen.. ara seques, segur que donen un gustet boníssim... com en el romescu, per exemple.

    ResponElimina