dimarts, 29 de març de 2011

Amanida improvisada

Avui estic sola a casa. No em ve de gust cuinar però tinc gana. Obro la nevera i el primer que hi veig és una petita carmanyola amb una mica de mill bullit. Perfecte! 


El poso tot al plat i m’inspiro. 

Obro el rebost i veig el pot de tomàquets secs que vaig preparar dissabte, encara no estaran molt confitats però no m’importa, m’agraden tant que ja m’està bé. Del mateix rebost hi trec unes pipes de gira-sol i el pot de gomasio (llavors de sèsam torrat i triturat amb sal). Torno a obrir la nevera i agafo una pastanaga, el pot de la choucroute i ah, si!! descobreixo la mica de maionesa de tofu*que va sobrar dissabte del sopar de Cydonia, obro el pot de les olives i n’agafo quatre. El coriandre fresc,  me  n'oblidava, amb tot això em podré fer una bona amanida.

Primer ratllo la pastanaga directament al plat (avantatges d’estar sola), tallo els dos tomàquets confitats a talls petits, hi poso una cullerada ben bona de choucroute, un grapadet de pipes i una cullerada de maionesa de tofu*. Finalment l’amaneixo amb salsa de soja, un rajolí d’oli, un polsim de gomasio i coriandre fresc, crec que en sóc addicte! i... em disposo a menjar aquesta amanida que, molt em temo,  serà única i irrepetible. Mai no recordo exactament què hi he posat a l’amanida anterior... 

Heu provat la maionesa de tofu? Us l'ha recomano apassionadament! No porta ou i us asseguro que és tan o més bona que la convencional feta amb ou.

Mireu, és tan senzill com agafar un trosset de tofu fresc (l'atre dia me'l vaig fer jo a casa, però això ja són figues d'un altre paner), una culleradeta de miso blanc, un gra d'all i oli d'oliva. Es fa exactament igual que la convencional: es posen els ingredients al got del pimer i es tritura tot fins que emulsioni, l'oli determinarà la quantitat i la textura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada