CRITERIS NATURISTES.

“Que et teu aliment sigui la teva única medicina, i que la teva medicina sigui el teu únic aliment” deia Hipócrates. 

El naturisme es val d’allò que li proporciona la natura per prevenir, sostenir i si convé reparar la salut, aprofitant la “Vis Natura Medicatrix” o força de la naturalesa humana per a potenciar l’auto curació. El cos humà té una gran capacitat de regeneració però cal estar alerta i saber què ens demana, evitant tota agressió química innecessària que destrueix de forma directa i continuada qualsevol resposta immunitària per deixar pas a l’afebliment de tot el sistema. La nutrició natural vegetariana, així com l’aire, l’aigua, el sol, la terra i les plantes en són els elements necessaris.

Optar per una dieta vegetariana-naturista, ecològica, macrobiòtica, o qualsevol altra que se surti dels cànons preestablerts, és en sí mateix una filosofia de vida. És tenir la necessitat vital de fer un canvi, de decidir per un mateix, de “prendre consciència del que realment volem” de no separar el COS de la MENT, de L’ÀNIMA en definitiva.

L’ésser humà és un tot indissoluble: SOM EL QUE MENGEM, EL QUE PENSEM I sobretot, depenem de L’ACTITUD que tenim envers la vida. L’organisme és un veritable laboratori químic que es nodreix constantment d’allò que rep de l’exterior, però també dels estímuls que se li donen al cervell.

Una poma ecològica, menjada a corre-cuita, o mentre tenim una forta discussió amb algú, no només no ens farà profit sinó que ens pot causar un fort malestar físic. Ens passarà el mateix, tot i que estiguem tranquil·lament asseguts en una bona taula amb bona companyia, si el nostre àpat consisteix en una barreja inadequada d’aliments o si mengem desmesuradament.

Quan tenim una malaltia més o menys greu, ens aturem, observem els símptomes i busquem ajuda, però massa sovint ens habituem a conviure amb petites molèsties que no tenen importància però que a la llarga són, precisament, les que ens poden fer emmalaltir.

Com podem saber si el nostre organisme està funcionant correctament si aparentment no tenim cap disfunció greu o cap malaltia diagnosticada?

Alguns dels símptomes inequívocs d’una mala alimentació, i per tant d’una mala salut són: 

-     Restrenyiment (cal tirar de la cadena cada dia)

-     Diarrea

-     Femtes fètides

-     Gasos, inflor, cremor d’estómac

-     Digestions lentes o pesades

-     Llengua blanquinosa

-     Mal alè

-     Hemorroides sagnants

-     Nàusees

-     Vòmits

-     Erupcions cutànies

-     Mal de cap

-     Irritabilitat

-     ...

Les principals causes de tots aquests trastorns es deuen, principalment, a una mala alimentació i sovint, a una combinació inadequada dels aliments que afavoreix la putrefacció i la fermentació dins el sistema digestiu. La sang absorbeix les toxines que es formen a l’intestí i obliga l’organisme a expulsar-les de forma agressiva i violenta; aquesta és la causa i l’inici de moltes malalties.

Qualsevol trastorn físic, anímic o emotiu, és sempre una gran oportunitat per aturar-nos a pensar què estem fent malament, i si volem ser part activa de la nostra salut o ja ens està bé ser mers pacients i que sigui algú altre que decideixi per nosaltres.