Petita crònica de l’AcampadaBCN.

Ahir a migdia em vaig apropar a la Pça. Catalunya per veure amb els meus ulls què s’estava coent.  Volia saber qui s’apropava per donar-hi suport, molta gent de la meva generació, amb l'emoció a flor de pell, féien com jo, passejar i captar... jo volia estar segura que al darrera no hi havia cap partit ni sindicat que intentés manipular ni fer seves les reivindicacions, intents n'hi van haver... Vaig captar moments de tot: gent jove, gent no tan jove, gent gran, catalans, no catalans, estudiants universitaris que també van fer les seves reivindicacions a la Plaça... tots, en petites rotllanes, anaven exposant quina era la causa de la seva Indignació... Això és del que es tracta, de dir PROU!! Motius no ens en falten. Com és possible que fins ara, amb la dictadura del ferotge capitalisme que tenim, no sortís la indignació des de la base? Nosaltres, els no tan joves, als anys 60 i 70 teníem tants motius per revelar-nos, era tanta la poca llibertat d’acció i d’expressió que teníem que tots o gairebé tots dúiem la nostra pròpia lluita per sobreviure i no caure en l’alienació. Ara, ara penso que sí, que això s’està movent i que, finalment la ciutadania està indignada i això es nota...

Intent d'acaparar vots... va marxar amb la cua entre cames!!

Per poc que pugui hi aniré passant, no se’m comptarà entre els acampats però el meu suport a l’Acampada de la Indignació és i absolut.