EL COMERCIO JUSTO EN 6 PASOS

Pakoras de coliflor

No cal dir que el fregit no és, precisament, el millor tipus de cocció per la nostra salut, de fet l’hauríem de restringir al màxim possible, però molt de tant en tant, a qui no li ve de gust unes croquetes, uns bunyols o unes patates fregides?

Avui, com cada dimecres, a casa, toca netejar nevera per deixar pas a les verdures fresques que ens esperen a la cooperativa. En mirar el calaix de les verdures he vist una coliflor tota trista que reclamava la meva atenció, així que he pensat en tallar-la en flors petitones i fer-ne pakoras. Normalment les acompanyo amb altres verdures tipus ceba, pastanaga, brócoli... ah! i a l’estiu les faig de pebrot, albergínia, carbassó, etc... però, com us deia, avui és el dia més trist per la meva pobra nevera i només hi he trobat coliflor. De tota manera ha quedat exquisida!

Ingredients:

-     Coliflor (o qualsevol altra verdura de temporada)

-     Farina, en aquest cas és de cigrons.

-     Aigua

-     Espècies: curri, cúrcuma...

-     Coriandre fresc

En un bol s’hi posa la farina, es barreja amb les espècies i el coriandre fresc (o julivert) i es va afegint aigua fins que aconseguim una crema no molt espessa, llavors hi arrebossem  les verdures. Tradicionalment els hindús per fer pakoras  fan servir farina de cigró, però us asseguro que amb farina d’espelta per ex. surten igual de bones.

El fet de barrejar la farina amb aigua evitem que se’ns cremi l’oli i que les verdures quedin olioses.

Preparem una paella amb força oli ben calent (després el podem aprofitar perquè queda completament net). Anem fregint les pakoras de mica a mica fins que quedin ben torradetes.

Salut i a gaudir-ne!

Macarrons integrals d'espelta

Per aquelles persones que no toleren bé el blat i no volen renunciar a un bon plat de pasta, l'espelta és una bona opció.

Ingredients:

- Macarrons d’espelta

- Ceba

- All

- Tomàquet triturat natural

- Bolets secs, en aquest cas de "Comerç just" 

- Herbes aromàtiques, en aquest cas romaní i orenga de la terrassa de casa.

En primer lloc posarem els bolets secs amb aigua durant uns 10 minuts per rehidratar-los. Evidentment es pot fer amb qualsevol altre tipus de bolets, i si són frescos, encara millor.

 

Mentrestant posarem un rajolí d’oli a la paella i hi afegirem la ceba i l’all (poden ser tendres o secs) i quan estiguin estovats hi afegirem els bolets. Ho deixarem sofregir bé i llavors hi tirarem el tomàquet triturat i les herbes aromàtiques.

En una olla a part hi posem aigua al foc i deixem que arrenqui el bull, llavors hi tirem els macarrons i els deixem bullir 8 minuts.

Si veiem que el sofregit ens queda una mica eixut, perquè hi hem posat poc oli (cosa recomanable) hi podem afegir un cullerot de l’aigua de bullir els macarrons.

Es colen els macarrons i es barregen amb la salsa.

Els que mengeu làctics, hi podeu posar formatge ratllat per sobre i els vegans proveu a posar-hi llavors de sèsam, en tots dos casos, estan boníssims.

-

El meu rebost

Sembla prou evident que el model de nutrició que proposo passa per aquells productes de temporada, de proximitat, etc, que ja he explicat a bastament, però això no significa que haguem  de renunciar a productes que no es conreen a les nostres latituds i que venen d’altres països. En absolut!

El cafè i el cacau són exemples ben evidents. Si en volem consumir els hem d’importar; una altra cosa és saber com han estat conreats i en quines condicions laborals i socials es troben els seus productors. 

Com deia l’altre dia, si anem al supermercat i agafem un cafè de qualsevol marca (tots provenen de les grans multinacionals agroalimentàries) el preu que pagarem serà irrisori i per això mateix no ens fem preguntes. Ja ens està bé.

Però com és que si comprem cafè comercialitzat per alguna xarxa de “Comerç just” el paguem gairebé el doble de car? Doncs ben senzill, perquè el “comerç just” té com objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics del Nord (els consumidors) i els països empobrits del Sud (els productors). 

La xarxa de comerç just està formada per associacions, ONGS cooperatives, empreses, artesans i es basa en els següents criteris:

• Assegurar als treballadors un salari digne.
• No acceptar ma d'obra infantil.
• Igualtat entre homes i dones.
• Afavorir la realització de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.
• Ser respectuosos amb el medi ambient
• No privilegiar els cultius d’explotació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població.
• Estructures democràtiques.

Segons Intermón Oxfam, per cada paquet de café d'una marca convencional venut a un preu de 1,95€, el seu productor de café a Etiòpia guanya uns 19 cèntims d'euro. Quan aquest mateix paquet és de comerç just, el productor guanya 48 cèntims i, a més a més, es beneficia de dividends, primes socials, formació i crèdits. 

(Recordeu allò que us deia de fer-nos preguntes i trobar respostes?)

Hi ha productes que per qüestions climàtiques no els podem cultivar, d’altres com el tomàquet, que originàriament ve d’Amèrica, l’hem pogut adaptar sense cap dificultat i ara ja és un producte nostre. D’altres, sense ser de primera necessitat, de tant en tant i com a excepció ens venen  de gust precisament perquè són exòtics, la papaia, per exemple, o un mango, etc. Tant de bo tinguéssim la certesa que s’han respectat tots i cadascun dels objectius del comerç just.

Dit això, avui encetaré un capítol dedicat a “el meu rebost”. Una de les característiques de la cuina vegetaria, en general, i de la meva en particular, és la creativitat i la universalitat. Si molt m’agrada conèixer els estils de cuina tradicionals del meu país, tant o més m’agrada conèixer estils de cuines exòtiques, llunyanes,  per això sovint utilitzo espècies, herbes aromàtiques i altres productes d’origen exòtic però que sovint ja es conrea a casa nostra.

La meva intenció és donar a conèixer algunes de les espècies que jo utilitzo i si, és possible, explicar-ne les virtuts i la procedència.

Per començar un mostro el “meu especier” que ja se m’ha fet petit i  avui us parlaré d’un producte que no falta mai a casa: El gingebre. 

El gingebre, "Zingiber officinale" és originari de l’est d’Àsia, i s'utilitza el rizoma.  Durant mil·lennis ha estat utilitzat als països orientals com a alleugerant digestiu. Els xinesos el consideren “yang” (picant, calent) i per tant equilibra el menjar fred “ying” i crea harmonia.  

És d’aquells productes que en podríem dir “imprescindibles”. Per una banda és una espècie que serveix per aromatitzar i condimentar molts plats però alhora és una poderosa medicina, que com tot el que és natural, acompanya el nostre organisme a mantenir i recuperar, si cal, l’equilibri. El podem consumir en pols (va bé per segons quins plats, dolços per ex.) però és millor consumir-lo fresc.

Seria impossible esmentar totes les virtuts que se li atribueixen a aquesta arrel tan aromàtica, us en citaré només algunes:

-    És antiinflamatori i protegeix el sistema digestiu (en infusió i en cataplasmes)

-     És un bon digestiu (després dels menjars)

-     Regula la circulació de la sang (2-3 tasses d'infusió al dia)

-     Combat el mareig i les nàusees (infusió o caramel·litzat)

-     Descongestiona els bronquis i els pulmons (infusions)

-     Combat els refredats (infusions)

-     És altament depurativa (combinat amb all, ceba i/o llimona, encara més).

Com a infusió depurativa, es ratlla directament gingebre fresc en aigua acabada de bullir i s’hi afegeix el suc d’una llimona.

Per fer infusió, es posa una tassa d'aigua per persona i dues o tres rodanxes de gingebre fresc, es deixa bullir uns 10 minuts i es cola.

Com a condiment, juntament amb l’all i la ceba, és la base de tots els curris.

El gingebre que comercialitza "Vegetàlia" i que arriba a moltes cooperatives i botigues especialitzades, té el seu orígen a Tanzània, i l'avala el certificat de garantia ecològica "SKAL," fins on jo he pogut esbrinar, aquest producte necessita latituds tropicals per poder ser conreat i és per això que no el trobem a casa nostra.  


Un consell: per conservar-lo en perfectes condicions el podeu congelar i així en tindreu sempre. Després es ratlla amb molta facilitat. I si abans de congelar el talleu en petites porcions, millor que millor.

Gràcies

Tot just fa un mes que vaig encetar aquest bloc. Estic molt contenta perquè rebo moltes visites. El comptador m'ho diu i m'ho dieu molts de vosaltres a través de correus electrònics i personalment quan ens veiem. 

Gràcies, moltes gràcies a tots però trobo a faltar comentaris a les meves entrades. Sí, us animo a que hi participeu d’una forma més activa.

M'agradaria saber què us sembla el que dic, si hi esteu d'acord o no, si us ajuda a pensar una mica, si creieu que tot plegat és massa seriós, etc, etc. 

Sé que potser un agradaria que hi posés més receptes, però de moment tinc una raó molt concreta i és que no tinc fotos perquè, sincerament, fins ara no m'havia dedicat a fotografiar tot allò que cuino... i sembla que les receptes sense imatges, doncs no són prou atractives.

Sapigueu que hi estic treballant, que a banda de les reflexions que per mi són tan importants com les receptes, no perdo de vista l’objectiu principal d’aquest bloc: Les aplicacions pràctiques de totes aquestes reflexions.

No hi ha dia que no parli amb algun activista en el camp de la justícia social, ecologia... o fins i tot amb algun terapeuta que treballa en el camp de la salut. Tots ells són els que m’ajuden a despertar cada dia més la meva consciència i dels qui aprenc moltíssim, però tots ells/elles, sense excepció, em confessen que sí, que aquest és el model de nutrició més sostenible, més saludable, més just, etc, etc, però que molt sovint no saben com aplicar-lo en el seu dia a dia.  Si aquest bloc serveix per ajudar una mica a aconseguir-ho em puc donar per satisfeta. 

Us espero, no només en el comptador. Espero també els vostres comentaris.

Salut i bons aliments!

Halva de cereals i fruits secs

INGREDIENTS:

-      2 tasses de quinoa

-      Un rajolí d’oli

-      1/2 litre de llet vegetal

-      2 cullerades de panela

-      1 branca de canyella

-      Pell de taronja

-      Llavors de cardamom

-      2-3 claus d’olor

-      1/2 tassa de panses 

-      1 tassa de llavors o fruits secs

 (pipes de gira-sol, de carbassa, sèsam, pistatxos crus, ametlla, avellana, sèsam... a gust de qui ho prepari)

-      Canyella en pols per decorar

Posem la llet (en aquest cas de civada) en un cassola amb la branca de canyella, la pell de taronja, el cardamom, els claus i el sucre (panela) i ho deixem a foc lent  durant 20 minuts perquè es barregin bé les aromes, es cola i es torna a posar a la cassola amb la quinoa. S'hi afegeixen els fruits secs o les llavors i les panses i es deixa reduir fins que s’evapori tot el líquid. Cal anar en compte i remenar constantment.

Quan estigui gairebé sec, es posa en un motlle pla i s’hi tira canyella en pols per sobre. Quan és ben fred es pot tallar en porcions. 

Aquestes postres són d’origen hindú i tenen moltes varietats. A l’Índia però, les fan molt més dolces. També es pot substituir la panela per mel i la llet pot ser de coco, i  enlloc dels clàssics fruits secs o llavors s’hi pot posar coco ratllat, dàtils, pastanaga ratllada... en fi que es tracta d’experimentar i gaudir en la preparació tant com en la degustació.

Criteris de justícia social

Fins ara he exposat dos dels tres objectius, o criteris de valoració, a l’hora d’escollir uns determinats productes o tipus d’aliments: Triem productes biològics per la salut del nostre organisme; ecològics (de proximitat, de temporada i sostenibles) també per la salut del planeta. Què passa però amb la comercialització d’aquests productes? 

GRANS SUPERFÍCIES O COOPERATIVES DE CONSUMIDORS

Dos models oposats de consum. Com ja sabeu molts dels que em seguiu a través d’aquest bloc, jo pertanyo a la cooperativa de “consumidors de productes ecològics i consum responsable Cydonia” (aviat escriure sobre les cooperatives i el seu funcionament) Els socis de Cydonia, juntament amb les més de 150 cooperatives o grups de consum de Catalunya hem triat un model alternatiu que, no només ens permet saber d’on venen els nostres productes i com han estat conreats, sinó també com es comercialitzen. Amb això intentem aconseguir una relació comercial justa entre el productor i el consumidor.

Moltes famílies ja hem optat per consumir el màxim de productes necessaris per la nostra alimentació procedents de la cooperativa. En aquelles que ja portem anys de bagatge, disposem del 100% dels productes bàsics d’alimentació, així com de productes d’higiene personal i de neteja de la llar. 

Penso que ens pot ser útil a tots, i ens ajudarà a decidir, si ens aturem a pensar què representa socialment comprar a les grans superfícies, més enllà de l’enganyifa dels productes que s’hi venen ja que la majoria tenen un nivell nutritiu pràcticament inexistent i, en canvi, estan plens d’additius diversos que desnaturalitzen qualsevol aliment.

A les grans superfícies hi trobem de tot, durant tot l’any però si com a consumidor responsable volem saber on, com i qui ha produït un determinat producte ens trobem que molt sovint és impossible d’esbrinar, no només l’origen, sinó també tots els processos a que han estat sotmesos, i el més important, no sabem en quines condicions socials i laborals han estat produïts. Ens preguntem per què els productes són molt més econòmics, tot i venir de molt lluny, que als petits comerços? La resposta és evident, la gran capacitat que tenen aquests macro comerços per aconseguir preus irrisoris a costa d’explotar els productors. 

La gran superfície no està al servei del consumidor sinó que vulnera els seus drets i altera els seus hàbits de consum en funció dels interessos monetaris de màxima i ràpida rendibilitat.

Som conscients que l’alimentació a nivell mundial està en mans de les grans multinacionals de la indústria agroalimentària i que, en definitiva aquestes “quatre” multinacionals decideixen quins productes s'han de consumir a tot el món?

Ens imaginem els pagesos i productors del nostre país (els pocs que queden) intentant posar al mercat els seus productes a un preu just, que a ells els serveixi per viure dignament i al consumidor per gaudir d’un producte de qualitat, com fem a les cooperatives? Què ha passat amb les parades que, fins no fa massa, hi havia a tots els mercats on els mateixos pagesos i pageses venien els productes que havien collit el dia abans o el mateix dia? Doncs és ben senzill, la societat ens empeny a comprar com més barat millor. Si al súper tenen taronges a meitat de preu per què he de comprar-les més cares en un petit comerç de barri o en una cooperativa?

Com és que avui en dia hi ha 925 milions de persones malnutrides o que directament passen gana,  segons la FAO, Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació, 75 milions més que abans de la crisi i mai abans s’havien produït tants aliments al món?

Si ens fem aquestes preguntes, forçosament trobarem les respostes i voldrà dir que tenim consciència que “volem” decidir que volem una societat més justa.

Us faig un petit apunt del que és la sobirania alimentària.

La sobirania alimentària és el DRET dels pobles, dels seus països o unions d’estats a decidir la seva política agraria i alimentària.

La sobirania alimentària inclou:

-     Prioritzar la producció agrícola local per alimentar la població.

-  L’accès dels camperols i les camperoles, i dels sense terra, a la terra, l’aigua, les llavors i el crèdit. D’aquí la necessitat de reformes agràries, de la lluita contra els OGM (Organismes Genèticament modificats), per al lliure accés a les llavors i de mantenir l’aigua en la seva qualitat de bé públic que es reparteixi d’una forma sostenible.

-     El dret dels camperols a produir aliments i el dret dels consumidors a poder decidir allò que volen consumir i com i de quina forma es produeix.

-     El dret dels pobles a protegir-se de les importacions agrícoles i alimentàries massa barates.

-     Uns preus agrícolas vinculats als costos de producció: és possible sempre que els països o unions tinguin el dret de gravar amb impostos les importacions massa barates, que es comprometin a favor d’una producció camperola sostenible i que controlin la producció en el mercat interior per evitar uns excedents estructurals.

-     La participació dels pobles en la definició de la política agrària.

-     El reconeixement dels drets de camperols i camperoles que desenvolupen un rol essencial en la producció agrícola i en l’alimentació.

D’on neix el concepte de sobirania alimentària? El concepte de sobirania alimentària va ser desenvolupat per Via Campesina i traslladat al debat públic amb motiu de la Cimera Mundial de l’Alimentació del 1996, i ofereix una alternativa a les polítiques neoliberals. Des d’aleshores, aquest concepte ha esdevingut un tema cabdal del debat agrari internacional, fins i tot en el si d’instàncies com les Nacions Unides.

Tot i que en principi semblaria que aquests conceptes estan pensants per productors de països del Sud on en molts casos ja s’estan duent a terme gràcies a cooperacions internacionals, són conceptes perfectament aplicables a les nostres polítiques agràries i pels quals hauríem de lluitar tots, els productors i els consumidors.