Edulcorants naturals i sintètics

Un tema de discussió a tots els tallers i cursos de cuina natural és, sens dubte, el sucre i els diferents tipus d'edulcorants.

En una alimentació sana i natural, els primers productes que s'haurien d'eliminar són, el sucre refinat i els edulcorants sintètics. Pensem que aquests productes no només es troben en el nostre cafè (perquè l'hi posem nosaltres) o als pastissos que fem a casa, el trobem en infinitats de productes elaborats d'orígen desconegut  (o sigui en la immensa majoria de productes de supermercat).


Això és el que expliquem a "Viatge nutritiu" sobre alguns d'aquests productes.

Sucre blanc o refinat 

Buit en minerals, oligoelements i vitamines, addictiu i fruit d'un procés de refinament molt agressiu, el sucre blanc és el pitjor, nutritivament parlant, de tots els tipus de sucre: per a la seva assimilació, necessita gastar, de les reserves del nostre cos, vitamines del grup B, minerals com el magnesi i oligoelements; a més, afavoreix les infeccions per fongs i llevats; fa augmentar l'excreció del calci; fa disminuir la concentració mental i produeix alteracions en l'estat d'àni., El sucre morè guarda molt poques diferències nutritives respecte al sucre blanc, simplement està una mica menys net i encara té restes de melassa...

El millor sucre, nutritivament parlant, és el sucre de canya 100% integral, també anomenat "de rapadura" o sucre panela. Quan està extret per liofilització conserva les vitamines i minerals de la canya, no està cristal·litzat i el seu aspecte és fosc i una mica enganxós. No està de més recordar que el millor sucre és el que s’aconsegueix a través de comerç just i per tant, biològic.

Si el sucre refinat no és gens recomanable, encara ho són menys els  

Edulcorants sintètics

La major part dels edulcorants sintètics, s'usen en productes light i productes pensats per a persones amb diabetis i poden tenir efectes gens desitjables. Per exemple, la sacarina, prohibida en altres països europeus, potencia l'acció cancerígena d'altres substàncies; un altre exemple, l'aspartame ha estat ja retirat d'alguns productes perquè pot afectar a certs centres nerviosos.

Altres edulcorants

La fructosa, d'origen vegetal, però no necessàriament de fruites, i que sovint s'obté del mateix sucre blanc mitjançant un procés químic, és una substància química pura sense vitamines, ni minerals ni fibra. És tolerada per alguns diabètics perquè no té glucosa, però nutricionalment és tan poc recomanable com el sucre blanc.

Les melasses o “siropes” de cereals, molt més recomanables, contenen minerals i algunes vitamines i poden tenir propietats enzimàtiques. La qualitat varia moltíssim segons el procés d'elaboració. 

La stevia procedeix d'una planta d'Amèrica del Sud, és tolerada pels diabètics i és molt endolcidora, però encara no és fàcil de trobar ni se’n coneixen bé totes les propietats (això era l'any 95, quan va sortir la 1ª edició del "Viatge nutritiu" ara us animo a visitar el bloc d'en Josep Pàmies, el pagès de l'estèvia gran defensor dels usos medicinals d'aquesta planta.

La mel

Molt popular a casa nostra, cada cop es produeix de pitjor qualitat. És habitual la manipulació inadequada, (la mel comercial està massa filtrada i, per al seu envasat, conservació i presència “adequada”, se l’escalfa a altes temperatures que fan desaparèixer aminoàcids i vitamines), i l’alimentació de les abelles amb sucre per augmentar la seva productivitat. L'única manera d'assegurar la qualitat del procés d'obtenció és que sigui ecològica o que es conegui directament a l'artesà. Tot i que la mel té propietats antisèptiques i que conté una petita proporció de minerals, en realitat el sucre 100% integral de canya en conté força més.