Crema de coliflor amb ametlles crues

INGREDIENTS

-     1 coliflor

-     1 ceba

-     Un bon grapat d'ametlles crues

-     Oli

-     Sal

-     Pebre

-     Nou moscada

En una olla hi posem un rajolí d’oli. Hi tirem la ceba tallada i la saltegem un parell de minuts, a continuació hi afegim la coliflor i ho deixem coure un parell de minuts més. Llavors hi posem l’aigua suficient perquè ho cobreixi tot i ho deixem bullir uns 20-25 minuts, hi posem sal, pebre i nou moscada al gust i les ametlles crues i seguidament ho triturem.

BLOG O BLOC?

He observat algunes divergències a l'hora d'escriure el mot BLOC/G. Des del primer moment jo he utilitzat la fórmula BLOC, no obstant,  m'he entretingut en la tasca engrescadora de cercar la "normalització" i heus aquí el resultat:

Segons la Neoloteca del TERMCAT, centre de terminologia de la llengua catalana, creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans.

La definició de la paraula bloc és la següent:

Pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.

Segons el Diccionari General de la Llengua Catalana:

bloc

[de l'angl. blog, simplificació de weblog, comp. de web 'xarxa' i log, reducció de logbook 'quadern de bitàcola']
 
m INFORM Pàgina web, generalment de caràcter personal, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.

blocaire

m i f INFORM Persona que gestiona un bloc o que és aficionada a navegar per aquest tipus de pàgines web.

Aquesta blocaire seguirà utilitzant el mot bloc i us anima a fer-ho també a tots vosaltres.

Truita de faves

Heu tastat mai truita més bona?

Aquesta setmana a Cydonia, la cooperativa de consumidors a la qual pertanyo, han arribat les primeres faves tendres, tendres i petitones, les millors per preparar una de les truites més bones que jo mai hagi menjat.

Aquesta truita me la va ensenyar a fer la Gene, l'única mestra cuinera que he tingut a la meva vida i a qui dec molta, molta de la saviesa culinària que he anat adquirint amb els anys. Gràcies, Gene!

INGREDIENTS:

Com podeu veure només ens calen, faves tendres, un parell d'alls tendres i una ceba tendra (tot tendra, ja ho veieu).

Ho tallem tot a rodanxes ben petites i ho passem per la paella amb un rajolí d'oli. Si durant els primers cinc minuts ho tapem, se'ns courà més fàcilment amb el propi suc de les faves. Després ho destapem i ho deixem coure fins al punt que ens agradi més.

Ho barregem amb els ous i....

Aquest és el resultat.

BON PROFIT!

Banca ètica i economia social

Creiem que no hi ha res a fer, que no podem lluitar contra la crisi, una crisi que com tothom sap ha estat gestada pels grans governants mundials anomenats banquers?
Sabem què es fa amb els nostres diners?
Afortunadament, cada dia  som més els que ens plantegem alternatives als corrents que se'ns imposa. Una alternativa real i transformadora i de justícia social. Si volem saber què es fa amb els nostres diners i quin món ajuden a construir, comencem per conèixer altres realitats.
En el nostre país tenim entitats bancàries que treballen des de l'ètica i la justícia social:

http://www.fiare.org/
http://www.oikocredit.cat/
http://www.triodos.es
http://www.coop57.coop/

Cadascuna amb unes característiques diferents però amb un objectiu ben clar: NO ESPECULAR NI CREAR FALSES ECONOMIES

Dinero y Conciencia - Clip

Flam de mill i brócoli

Ingredients:

-     Dues tasses de mill bullit

-     Una ceba

-     Un porro

-     Un brócoli petit

-     Un bon tall de carabassa

-     Una remolatxa

-     Un polsim de sal

-     Pebre

-     Comí... i/o espècies al gust

En primer lloc bullirem el mill (vegeu recepta de la quinoa) i el reservarem.

Tallem les verdures més aviat petites i en una cassola de ferro (la més recomanable) hi posem un rajolí d’oli i deixem que es cogui la ceba amb la cassola tapada, quan ja estigui ben tova hi afegim el porro i la resta de verdures (al gust, però sobretot que siguin de temporada). Ho salpebrem i ho deixarem coure sense destapar durant uns 10 min. O fins que les verdures agafin la consistència que ens agradi.

Si utilitzem una cassola amb tapa pesant, no caldrà que hi afegim aigua, simplement les verdures es couran amb el seu propi suc i això permetrà la conservació de totes les vitamines i minerals.

Quan ja estiguin cuites, hi barrejarem el mill, i amb l’ajuda d’algun motlle (o amb les mans) muntem el flam.

Ho podem acompanyar amb una amanida “al gust”

Els que seguiu els meus cursos ja sabeu que sempre acabo posant alguna que altra espècie a les verdures. Això fa que un mateix plat variï substancialment. Anirem veient diferents alternatives.

Criteris ecològics

Quina diferència hi ha entre una poma biològica i una poma ecològica? Tot i que normalment no es fa aquesta diferenciació, personalment crec que és de vital importància tenir-ho clar.
Una poma biològica és aquella que ha estat conreada de forma natural, sense pesticides, herbicides, abonaments químics, etc, i respectant el seu cicle vital. Aquesta poma és perfecta per la salut del nostre organisme “individual”. Si s’ha conreat a centenars o milers de quilòmetres, seguirà essent biològica però deixarà d’ésser ecològica.
Avui ens ocuparem de la salut, no només individual, no només de l’ésser humà, sinó també i sobretot, del planeta.
PENSA GLOBALMENT, ACTUA LOCALMENT. Aquesta frase tan famosa entre els ecologistes dels anys 70, avui en dia té més vigència que mai, si bé i per desgràcia ha guanyat el “Pensa localment i individualment i actua, i sobretot destrossa, globalment”.

Els monocultius massius a escala mundial, estan aniquilant de forma imparable, l’equilibri ecològic i natural de la Terra per deixar pas a una lluita aferrissada de “poder” entre l’home i la natura. En destrossar la biodiversitat calen mesures dràstiques. Si no ens avenim a les lleis naturals, si creiem que les podem superar amb enginys moderns i fer-nos amb el control de la Terra, ens hem de desfer de tot allò que ens fa nosa. Cal uniformar els cultius arreu del món. S’han d’aniquilar les espècies autòctones. Calen milers de tones de productes químics per aniquilar plagues i males herbes. S’han de talar cada cop més boscos per fer-ne pastures. S’han de fabricar pinsos energètics (sovint amb carn de la seva mateixa espècie) perquè els animals engabiats s’engreixin ràpidament i poder-los sacrificar el més aviat possible.
L’escalfament global i el canvi climàtic és un fet. Hi ha moltes i moltes causes que ho provoquen: des de la despesa energètica incontrolada dels països industrialitzats a la mala utilització dels recursos naturals. I, sobretot, a la malentesa globalització que lluny d’apreciar i potenciar les diferències culturals, així com la sobirania alimentària (en parlarem en l’apartat de justícia social) de cadascun dels pobles de la Terra, pretén uniformar, primer espoliant els països pobres i després exigint-los les mateixes normes de conducta i de pensament.
Per què s’importen pomes de Xile o taronges d’Argentina cap a Europa mentre els pagesos autòctons dels països on tradicionalment s’han cultivat aquests productes han d’abandonar els seus conreus? Els d’aquí perquè no els surt a compte, els paguem uns preus irrisoris per les seves collites, els d’allà perquè els és més rendible abandonar els seus camps i cultivar pels rics. Quina despesa energètica representa aquest desgavell? Quina destrossa ecològica comporta aquesta malentesa globalització?
Entenem doncs, que consumir productes propers i de temporada és imprescindible per criteris naturistes però més, si cal, per criteris ecològics.