El perquè d’aquest bloc

Blocs de cuina, n’hi ha molts, receptes a l’abast de tothom, encara més, per tant, l’objectiu del “Viatge nutritiu” no és aquest.

Fa més de trenta anys que sóc vegetariana i estudiosa d’un tipus d’alimentació molt diferent a la convencional, entenent per convencional aquella que segueix tothom que no es planteja una alternativa, amb més o menys qualitat, amb més o menys diversitat però utilitzant, si fa no fa, els mateixos productes procedents, majoritàriament, de les grans indústries alimentàries i tenint, gairebé sempre, com a base fonamental, les proteïnes d’origen animal.

Un acte tan natural i quotidià com el d’alimentar-se, pot esdevenir, com és el meu cas, un acte de reivindicació social, i de ferma voluntat de fer conscient, no només com m’alimento, quins aliments ingereixo, com han estat conreats i elaborats aquests aliments sinó, sobretot, en quines condicions socials i laborals.

Per què aquest bloc es diu “Viatge nutritiu”? Aquest nom ve d’un llibre publicat en primera edició l’any 2005, del qual en sóc coautora, juntament amb la Montse L. Tolosana, i que està totalment exhaurit (creiem que aviat podrà sortir una nova edició), i al qual dec l’inici de la meva vessant de transmissora, d’ensenyant, de tot el que en ell s’hi recull.

El títol va ser una de les coses que vaig tenir més clares a l'hora de decidir la seva publicació. Era un títol suggerent que implicava moviment, recerca, un anar més enllà del que fins llavors havíem practicat a casa, com a fet natural i sense transcendència. Aquest títol duia un subtítol, definitori per ell mateix: “Recull de receptes i menús estacionals amb criteris naturistes, ecològics i solidaris”. Aquests tres eixos, s’han convertit en els darrers anys, en els eixos fonamentals en els quals baso les meves classes de cuina i nutrició.

Aquestes classes (el mateix va passar amb el llibre) en un primer moment anaven dirigides als socis de les “Cooperatives de consumidors de productes ecològics i consum responsable” ja que com a sòcia d’una de les més veteranes a tot Catalunya, Cydonia, va ser allà on vaig començar a ensenyar l’estil de cuina que el llibre proposava, però amb el temps han resultat de màxim interès per moltes i moltes persones que, d’una manera o altra, han anat prenent consciència i també volen transformar la seva forma d’alimentar-se.

Són totes aquestes persones, a les que dec un seguiment, un més enllà de les limitacions d’un curs de poques hores i les quals m’han animat i encoratjat a iniciar aquest nou “Viatge nutritiu”.

Intentaré no defraudar.