dijous, 14 d’abril del 2011

El meu herbari


Aromateràpia

Segur que en llegir aquest mot us ha vingut al cap la utilització  d'olis essencials, extrets de les plantes, per fer massatges o per aplicar en moments determinats per aconseguir un benefici determinat. I no us equivoqueu, però podem aplicar l’aromateràpia, també a casa nostra.

Diuen que tots nosaltres tenim els cinc sentits (i de vegades un sisè...) desenvolupats de manera molt diferent. És gairebé impossible que tots tinguem el mateix grau de sensibilitat en tots ells. Hi ha qui té molt bona vista, i no en sentit figurat precisament, per percebre en detall els paisatges més llunyans. Hi ha qui sent el vol d’una mosca en mig d’un gran terrabastall o qui, només palpant, rep l’energia que desprèn un cos viu i fins i tot la transforma... També hi ha qui tasta la vida a través del paladar, i finalment hi ha qui la percep, en gran mesura, a través de les olors. El "sisè sentit" el deixarem... seria massa complicat...

No us explicaré el grau ni l’ordre dels meus “sis” sentits, només us en parlaré de dos: la vista, que em fa veure la vida a molt curta distància, però intensament, no us penseu! i l’olfacte que me la mostra en tota la seva extensió. 

La percepció física de la vida, en el meu cas, es podria resumir en: aromes i, com deia en Tísner, en “olors de pudoretes”. 
 

Aquelles olors tan agradables, fruits de la síntesi de diversos productes químics, que oloritzen l’Univers i que ajuden a empobrir i malmetre el medi ambient en gran mesura:  perfums, colònies, suavitzants, netejadors, ambientadors i tot un llarg etcètera, són un greu trastorn pel meu pobre sentit olfactiu i repercuteix directament en el meu benestar físic i anímic.

Tindrà tot això alguna cosa a veure amb el meu plantejament holístic de la salut i de la vida en general? Serà que el meu organisme no percep les olors sintètiques com una aroma sinó com una agressió? I serà que les aromes naturals, de plantes i dels seus olis essencials, m’apassionen i tenen un impacte extraordinàriament beneficiós en el meu cos i en la meva ment?

Com que estic gairebé segura de les respostes a aquestes preguntes, intento envoltar-me de fragàncies naturals que compensin les agressions olorístiques a les que tots estem exposats, gairebé les vint-i-quatre hores del dia.

Què és, bàsicament, per mi l’aromateràpia? Doncs poder ensumar, tan sovint com sigui possible,  les fragàncies naturals de les plantes aromàtiques  i gaudir dels efectes beneficiosos que se'n desprenen. No és cap luxe, no us penseu, tot i que reconec que disposar d’una terrassa a Barcelona és un privilegi, tothom pot tenir plantetes a casa, fins i tot a l’interior, si no es disposa de balcons ni de terrasses.

Aquest és meu herbari. Comença a arrencar amb força...

4 comentaris:

  1. Isabel, magnífic! Això ho he de veure de prop!

    ResponElimina
  2. Jo tinc la mateixa relació que tu amb les olors! Ja que el post va de herbes, fa temps et volia preguntar on trobar rúcula ecològica...

    ResponElimina
  3. Mercè, quan vulguis, ja ho saps. Un petó

    ResponElimina
  4. Ellen, la rúcula que tinc a casa és de llavors que vaig plantar fa uns quatre anys i encare me'n surten, enguany he tornat a fer planter... si vols llavors t'en portaré dilluns...
    Un petó

    ResponElimina