Diuen que totes les etapes de la nostra vida tenen un inici i un final. Tant és d'on venim, tant és el camí que hem fet fins ara, allò que compte, de debò, és saber cap on volem anar, cap on ens dirigim i quines intencions tenim en emprendre aquesta nova etapa.
Per la nostra cultura, cada 1 de gener, representa un canvi de cicle. Deixem enrere un final i iniciem un nou principi, un principi de viatge que ens dóna l'oportunitat de renéixer i prendre consciència de cap on volem anar.
Per expressar els meu desitjos per aquest nou any, he fet aquest poema inspirat en el "jo em donaria a qui em volgués" d'en Josep Palau i Fabre. Tant de bo que ens oblidem una mica del nostre jo individual.
Espero que us agradi
Jo em donaria a qui volgués,
donar-ho tot com si no res,
a tot aquell que no veiés,
a tot aquell que no veiés,
que no sabés d’on ve o és.
 | |
| Parella a Rishikesh - India. Autor: Lluís Prats Iturbe |
Jo em donaria a qui sabés
per què tu i jo no sabem res
i el seu saber ens desvetllés
i el seu amor ens despertés.
Jo em donaria a qui pensés
en tu, en ell i en tot el que és
desig d’amor, de pau i ho fes,
com si ni jo me n’adonés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada