Primer dia de curs: Elaboració de seitan

Ahir vam fer la primera classe del nou curs de cuina agroecològica. Tot un èxit de participació, 16 persones inscrites, a més, amb moltes ganes d'aprendre i de participar. 

Entre altres coses vam aprendre a elaborar seitan. La veritat és que hi havia massa quantitat de farina (gluten) per la poca olla que teníem i les pobres "boles" gairebé no hi cabíen, tenint en compte que un cop comencen a bullir, el seu volum augmenta per quatre... però bé, tothom es va endur una "bola" a casa. A veure què en faran, espero tenir notícies, dijous vinent, de noves i agosarades receptes.

Aquesta és la recepta que surt a "Viatge nutritiu" i que vam fer ahir.

INGREDIENTS

-        300 grs de farina de gluten

-        300 ml d'aigua tèbia

-        sal marina

Per al caldo

-     una ceba grossa

-     una tira llarga d'alga kombu

-     gingebre (en pols o l'arrel)

-     1 bon raig de tamari (o salsa shoyu)

-     1 fulla de llorer

-     coriandre

-     verdures variades… (opcional)

-     aigua

Amb la farina de gluten, la sal i l’aigua farem les boles de mida gran, no ens hem de preocupar massa per la forma, ni tampoc no cal ni amassar, ja veurem que la pasta s’aglutina tota sola. Deixarem les boles 1/2 hora cobertes amb aigua.

Prepararem un brou amb aigua i la resta d'ingredients.

He de dir que jo (aquests comentaris, extrets del llibre, són de la meva estimada col·lega i  coautora de "Viatge nutritiu", Montse L. Tolosana, una abraçada, Montse) els vaig variant cada cop; especialment les verdures, que varien segons les que tinc a casa: un parell de pastanagues, alguna fulla d’enciam, les fulles verdes de la ceba tendra, etc.  A casa ens agrada que es noti el gingebre. Haurem de calcular que quan posem les boles de seitan augmenten força de mida, així que no hem d’omplir la cassola d’aigua fins  dalt. Quant a la salsa tamari, he de dir que no és barata, per això algun cop faig anar salsa shoyu, tot i que no és com es fa segons la recepta original; de tota manera, abans d’espantar-nos amb el preu, hem de tenir en compte que després aprofitarem el brou. 

Quan ja bulli el brou, afegirem les boles que teníem en remull i ho deixarem coure tot plegat de 45 minuts a hora i mitja (l’ortodòxia diu que hora i mitja, però jo he constatat que amb 45 minuts també queda bo, potser queda la textura més esponjosa).

Després traiem  les boles que, un cop fredes, si n’hem fet més del compte, es poden guardar al congelador.

Amb el brou que quedi, que és molt nutritiu, podem preparar sopes d’arròs o sopes de flocs de civada.

Per a aquells que us agradi el seitan, o per als que vulgueu provar-lo, trobareu receptes en altres capítols del llibre (i e aquest mateix bloc).

De moment no tenim fotògraf però n'adjunto unes que vaig fer a casa fa uns mesos.